Consagració del tabernacle


Ofrena dels bous i dels carros


    1 El dia que Moisès va acabar d’erigir el tabernacle, el va ungir per consagrar-lo amb tots els seus accessoris. Va ungir igualment l’altar i tots els seus accessoris per tal de consagrar-los.
    2 Després van venir els principals d’Israel, caps de les seves tribus, els mateixos que havien presidit el cens. 3 Davant el Senyor van presentar com a ofrena sis carros coberts i dotze bous, és a dir, un carro per cada dos dels caps de tribu i un bou per cada un d’ells. I ho presentaren davant el tabernacle. 4 El Senyor digué a Moisès:
    5 —Rep això d’ells i distribueix-ho als levites per al servei de la tenda del trobament, segons la tasca que cada un té assignada.
    6 Moisès es va fer càrrec dels carros i dels bous i els distribuí als levites. 7 Als descendents de Guerxon els va donar dos carros i quatre bous, d’acord amb el servei que havien de complir. 8 Els altres quatre carros i els altres vuit bous, els posà a disposició dels descendents de Merarí, per al servei que tenien encomanat a les ordres d’Itamar, fill del sacerdot Aaron. 9 Però als descendents de Quehat no els en va donar cap, perquè la seva missió era la de transportar a l’espatlla les coses santes.

Altres ofrenes dels principals d’Israel


    10 Els principals d’Israel van portar la seva ofrena per a la dedicació de l’altar, el dia que fou consagrat; la presentaren davant l’altar. 11 El Senyor havia dit a Moisès:
—Els principals de cada tribu, a raó d’un per dia, presentaran la seva ofrena per a la dedicació de l’altar.

    12-83 L’ordre de presentació va ser aquest:
    (12) El primer dia, Nahxon, fill d’Amminadab, de la tribu de Judà.
    (18) El segon dia, Netanel, fill de Suar, de la tribu d’Issacar.
    (24) El tercer dia, Eliab, fill d’Helon, de la tribu de Zabuló.
    (30) El quart dia, Elissur, fill de Xedeür, de la tribu de Rubèn.
    (36) El cinquè dia, Xelumiel, fill de Surixadai, de la tribu de Simeó.
    (42) El sisè dia, Eliassaf, fill de Deuel, de la tribu de Gad.
    (48) El setè dia, Elixamà, fill d’Ammihud, de la tribu d’Efraïm.
    (54) El vuitè dia, Gamliel, fill de Pedahsur, de la tribu de Manassès.
    (60) El novè dia, Abidan, fill de Guidoní, de la tribu de Benjamí.
    (66) El desè dia, Ahièzer, fill d’Ammixadai, de la tribu de Dan.
    (72) L’onzè dia, Paguiel, fill d’Ocran, de la tribu d’Aser.
    (78) El dotzè dia, Ahirà, fill d’Enan, de la tribu de Neftalí.
Cada un d’ells va presentar aquesta ofrena: una safata de plata, que pesava cent trenta sicles, i una caldereta de plata, que feia setanta sicles, segons la unitat de pes oficial del santuari, plenes, l’una i l’altra, de flor de farina pastada amb oli per a l’ofrena; una cassoleta d’or que pesava deu sicles, plena d’encens; un vedell ja fet, un moltó i un anyell d’un any, per a oferir-los en holocaust; un boc per al sacrifici pel pecat; dos vedells més, cinc moltons, cinc bocs i cinc anyells d’un any, per al sacrifici de comunió.

    84 En total, les ofrenes presentades pels principals d’Israel amb motiu de la consagració i la dedicació de l’altar eren dotze safates de plata, dotze calderetes de plata i dotze cassoletes d’or. 85 Cada safata pesava cent trenta sicles, i cada caldereta en pesava setanta. El pes total d’aquests utensilis de plata era de dos mil quatre-cents sicles. 86 Les dotze cassoletes d’or, plenes d’encens aromàtic, que pesaven cada una deu sicles, segons la unitat de pes oficial del santuari, feien un total de cent vint sicles d’or.
    87 El total del bestiar ofert per a l’holocaust era de dotze vedells ja fets, dotze moltons, dotze anyells d’un any, amb les corresponents ofrenes de farina, i dotze bocs per al sacrifici pel pecat. 88 El total del bestiar ofert per al sacrifici de comunió era de vint-i-quatre vedells més, seixanta moltons, seixanta bocs i seixanta anyells d’un any. Aquest era el total de les ofrenes presentades amb motiu de la consagració i la dedicació de l’altar.
    89 Quan Moisès entrava a la tenda del trobament per parlar amb el Senyor, sentia la veu d’ell que li parlava des de la coberta del perdó que hi ha damunt l’arca que conté el document de l’aliança, entre els dos querubins. Així li parlava.