Primera carta als Corintis - 4

Apòstols i servidors de Jesucrist

    1 Així, doncs, tothom ens ha de considerar com a servidors de Crist i administradors dels misteris de Déu. 2 Ara bé, dels administradors, l’únic que n’esperem és que siguin fidels. 3 Quant a mi, m’importa ben poc que em judiqueu vosaltres o un tribunal humà. Ni tan sols jo no em judico. 4 La meva consciència no m’acusa de res, però això no vol pas dir que jo sigui irreprensible. El qui m’ha de judicar és el Senyor. 5 Per tant, no judiqueu abans d’hora. Espereu que vingui el Senyor: ell farà llum sobre allò que s’amaga en les tenebres i posarà en evidència les intencions dels cors. Llavors l’elogi que es mereix cadascú vindrà de Déu.
    6 Germans, fins ara he parlat de mi i d’Apol·ló esperant que us quedi clar sobre nosaltres dos aquell proverbi que diu: «Només val el que està escrit.» En conseqüència, que ningú no s’enorgulleixi posant-se a favor de l’un i en contra de l’altre. 7 Què us fa superiors als altres? Què teniu que no hàgiu rebut? I si ho heu rebut, per què us en glorieu com si ho tinguéssiu de vosaltres mateixos? 8 Ja esteu satisfets! Ja sou rics! Us sentiu reis sense necessitat de nosaltres! I tant de bo ho fóssiu, que també nosaltres compartiríem la vostra reialesa. 9 Em sembla que a nosaltres, els apòstols, Déu ens ha col·locat els últims, com uns condemnats a mort: ens hem convertit en un espectacle per a tot l’univers, àngels i homes. 10 Nosaltres, per Crist, som insensats; vosaltres, en canvi, sou assenyats gràcies a Crist. Nosaltres som febles; vosaltres, forts. Vosaltres sou honorats; nosaltres, menyspreats. 11 Fins al moment present patim fam i set, anem mal vestits, som maltractats, vivim errant d’un lloc a l’altre, 12 ens fatiguem treballant amb les pròpies mans. Si ens insulten, beneïm; si ens persegueixen, ho suportem; 13 si ens calumnien, responem amb dolcesa. Fins ara hem estat les deixalles del món, la desferra dels homes.
    14 No us escric tot això per avergonyir-vos; més aviat us vull instruir com a fills meus estimats. 15 De fet, encara que tinguéssiu deu mil guies en Crist, no teniu molts pares, perquè sóc jo qui, en anunciar-vos l’evangeli, us vaig engendrar en Jesucrist. 16 Us prego, doncs, que sigueu imitadors meus. 17 Per això us he enviat Timoteu, fill meu estimat i fidel en el Senyor. Ell us recordarà els meus principis de conducta en Crist, tal com jo els ensenyo pertot arreu, en cada església. 18 Alguns s’han enorgullit pensant que no tornaré a visitar-vos. 19 Però, si Déu vol, tornaré ben aviat i aleshores sabré què valen aquests orgullosos no pel que diuen, sinó pel que poden fer: 20 el Regne de Déu no consisteix en paraules, sinó en poder. 21 Què preferiu: que vingui amb el bastó a la mà, o bé amb amor i esperit de dolcesa?

El compromís ètic dels cristians (5-6)

Un cas de relació il·legítima