Primera carta als Corintis - 1

    1 Pau, cridat per voler de Déu a ser apòstol de Jesucrist, i el germà Sòstenes, 2 a l’església de Déu que és a Corint, als santificats en Jesucrist, cridats a ser sants, juntament amb tots els qui pertot arreu invoquen el nom de nostre Senyor Jesucrist, Senyor d’ells i nostre. 3 Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

Acció de gràcies


    4 Sempre dono gràcies al meu Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que ell us ha concedit en Jesucrist, 5 en qui heu rebut tota mena de riqueses, tant de paraula com de coneixement. 6 I és que el testimoni de Crist s’ha refermat tant entre vosaltres, 7 que no us manca cap mena de do, mentre espereu la seva manifestació. 8 Déu també us mantindrà ferms fins a la fi, perquè el dia que vindrà nostre Senyor Jesucrist sigueu trobats irreprensibles. 9 Déu és fidel, i és ell qui us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist, Senyor nostre.

Les divisions comunitàries ()

Diversos grups a Corint


    10 Germans, en nom de nostre Senyor Jesucrist, us demano que aneu tots d’acord i que no hi hagi divisions entre vosaltres, sinó que estigueu ben units en un sol pensament i en un sol parer. 11 Perquè la gent de Cloe m’han fet saber, germans meus, que hi ha desavinences entre vosaltres. 12 Vull dir que uns afirmen: «Jo sóc de Pau»; altres: «Doncs jo, d’Apol·ló»; altres: «Jo, de Cefes»; altres: «Jo, de Crist.» 13 ¿És que el Crist està dividit? ¿És Pau qui ha estat crucificat per vosaltres? O heu estat batejats en nom de Pau? 14 Dono gràcies a Déu de no haver-ne batejat cap de vosaltres, fora de Crisp i Gaius; 15 així ningú no pot dir que heu estat batejats en el meu nom. 16 Per cert, també vaig batejar els de la casa d’Estèfanes, però no recordo haver batejat ningú més. 17 Crist no em va enviar a batejar, sinó a anunciar l’evangeli, i sense recórrer a un llenguatge de savis, perquè la creu de Crist no perdi la seva força.

Un Messies crucificat


    18 Els qui van a la perdició tenen per una insensatesa la doctrina de la creu; però per a nosaltres, els qui som salvats, és poder de Déu. 19 Diu l’Escriptura: Destruiré la saviesa dels savis i anul·laré la intel·ligència dels intel·ligents. 20 On són els savis d’aquest món? On són els mestres de la Llei? On són els qui saben discutir? Déu ha convertit en insensata la saviesa d’aquest món! 21 El món comptava amb la saviesa de Déu, però malgrat aquella saviesa no va arribar a reconèixer-lo; per això Déu ha volgut salvar els creients per aquesta insensatesa que prediquem. 22 Els jueus demanen prodigis, i els grecs cerquen saviesa, 23 però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als pagans, una insensatesa. 24 Però és poder i saviesa de Déu per a tots els qui són cridats, tant jueus com pagans. 25 Perquè allò que sembla insensat en l’obra de Déu és més savi que la saviesa dels homes, i allò que sembla feble en l’obra de Déu és més fort que no pas els homes.

La crida dels més febles


    26 Germans, fixeu-vos qui sou els qui heu rebut la crida: no n’hi ha gaires de savis a la manera d’aquest món ni gaires d’influents o de bona família. 27 Ben al contrari, Déu ha escollit els insensats d’aquest món per confondre els savis; i ha escollit els febles d’aquest món per confondre els forts. 28 Déu ha escollit gent que no compta, els menyspreats d’aquest món; ha escollit els qui no són res per anul·lar els qui són alguna cosa. 29 Així ningú no es pot gloriar davant de Déu. 30 És gràcies a ell que vosaltres viviu en Jesucrist, ja que Déu ha fet d’ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santificació i la nostra redempció, 31 perquè, tal com diu l’Escriptura, si algú es gloria, que es gloriï en el Senyor.