Carta als Romans - 14

L’acolliment dels febles en la fe

    1 Acolliu els qui són febles en la fe i no critiqueu la seva manera de pensar. 2 Els uns estan segurs que poden menjar de tot, mentre que els altres, els febles en la fe, solament mengen llegums. 3 El qui menja de tot, que no menyspreï el qui no en menja; i el qui no menja de tot, que no jutgi el qui en menja, perquè també aquest ha estat acollit per Déu. 4 Qui ets tu per a judicar el criat d’un altre? Si es manté dret o si cau, és cosa del seu amo. I es mantindrà dret, perquè el Senyor té poder per a sostenir-lo!
    5 Alguns fan distincions entre uns dies i uns altres, mentre que hi ha qui els considera tots iguals. Que cadascú actuï d’acord amb les seves conviccions. 6 El qui observa un dia especial, ho fa pel Senyor; el qui menja de tot, ho fa pel Senyor, ja que dóna gràcies a Déu, i el qui no menja de tot, també ho fa pel Senyor i també dóna gràcies a Déu. 7 Ningú de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: 8 si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor, 9 ja que Crist va morir i va tornar a la vida per ser Senyor de morts i de vius.
    10 Tu, doncs, per què judiques el teu germà? I tu, per què el menysprees? Tots hem de comparèixer davant el tribunal de Déu. 11 Tal com diu l’Escriptura: Ho dic jo, el Senyor: Tan cert com visc, afirmo que davant meu s’agenollarà tothom, i tots els llavis donaran glòria a Déu. 12 Per tant, cada un de nosaltres haurà de donar compte a Déu de si mateix.

No donar escàndol als més febles


    13 No ens judiquem més els uns als altres! Decidiu-vos més aviat a no ser per a cap germà motiu de caiguda o d’escàndol. 14 Sé prou bé, amb la certesa que dóna Jesús, el Senyor, que no hi ha res d’impur en si mateix; però sé també que una cosa és impura per al qui la considera impura. 15 En conseqüència, si per menjar una cosa fas que el teu germà trontolli, ja no actues guiat per l’amor: per un menjar, no duguis a la perdició aquell pel qual Crist ha mort. 16 No feu que malparlin del vostre millor tresor! 17 Perquè el Regne de Déu no és qüestió de tal menjar o tal beguda, sinó de la justícia, la pau i el goig de l’Esperit Sant. 18 El qui serveix el Crist d’aquesta manera, agrada a Déu i és reconegut pels homes.
    19 Cerquem, doncs, allò que porta la pau i que edifica la comunitat. 20 Per culpa d’un menjar, no destrueixis l’obra de Déu! És cert que tots els aliments són purs, però està malament que mengis una cosa si amb això provoques l’escàndol: 21 és bo de no menjar carn ni beure vi, si el teu germà se n’ha d’escandalitzar. 22 Tu guarda’t, per a tu mateix i davant de Déu, la convicció que prové de la fe. Feliç el qui no s’acusa a si mateix quan ha discernit el que ha de fer! 23 Però el qui té dubtes, si menja està condemnat, perquè no actua d’acord amb la convicció que dóna la fe. I tot allò que es fa sense aquesta convicció és pecat.