Fets dels Apòstols - 24

Procés contra Pau

    1 Al cap de cinc dies, el gran sacerdot Ananies va baixar amb alguns notables del Sanedrí i amb un advocat, un tal Tertul, i es van presentar davant el governador per acusar Pau. 2 Llavors el van fer comparèixer, i Tertul començà la seva acusació dient:
—La gran pau de què gaudim gràcies a tu i les millores que aquest poble ha rebut de la teva providència,
3 les reconeixem en tot i per tot, il·lustre Fèlix, amb un profund agraïment. 4 I com que no volem molestar-te gaire, et prego que ens escoltis breument amb la teva amabilitat acostumada. 5 Hem pogut constatar que aquest home és una pesta: fomenta la subversió entre els jueus d’arreu del món i és un capitost de la secta dels natzarens. 6 Fins i tot va intentar de profanar el temple, i per això el vam detenir. 7 (7) 8 Interroga’l, i pel que ell et digui, tu mateix podràs comprovar la veracitat de totes les nostres acusacions.
    9 Els jueus van donar suport a aquestes paraules i asseguraven que tot era exacte.

Defensa de Pau davant de Fèlix


    10 Aleshores Pau, a un senyal del governador, va replicar:
—Sabent que des de fa molts anys administres justícia en aquesta nació, emprendré confiadament la meva pròpia defensa.
11 Tu mateix pots informar-te’n: no fa més de dotze dies que vaig pujar a Jerusalem en pelegrinatge, 12 i ni en el temple ni a les sinagogues ni per la ciutat no m’han trobat discutint amb ningú ni revoltant la gent; 13 de les acusacions que ara em fan, no poden aportar-te’n cap prova. 14 El que jo reconec davant teu és que dono culte al Déu dels pares, seguint aquell Camí que ells anomenen secta; crec tot el que hi ha escrit en la Llei i en els Profetes, 15 i tinc posada en Déu la mateixa esperança que ells tenen: que tant justos com injustos ressuscitaran. 16 Per això m’esforço a guardar sempre irreprensible la meva consciència davant de Déu i davant els homes. 17 Ara, al cap de molts anys, he vingut a portar almoines al meu poble i a presentar ofrenes en el temple. 18 Mentre les hi presentava, un cop acabat el temps de la meva purificació, sense que hi hagués concurrència de gent ni cap aldarull, em van reconèixer 19 uns jueus originaris de l’Àsia. Ells haurien d’haver-se presentat davant teu per acusar-me, si és que tenien alguna cosa contra mi! 20 O si no, que almenys aquests altres diguin quin crim em van trobar quan vaig comparèixer davant el Sanedrí. 21 ¿O és que es tracta tan sols d’aquelles paraules que vaig cridar enmig d’ells: “La resurrecció dels morts és el motiu pel qual avui em jutgen davant vostre”?
    22 Fèlix, que coneixia exactament tot el que es referia al Camí del Senyor, va ajornar la causa dient:
—Quan baixi el tribú Lísies, decidiré sobre el vostre cas.

    23 Llavors va donar ordres al centurió que Pau continués custodiat amb tracte de favor i sense impedir a ningú dels seus de prestar-li ajuda.

Pau davant de Fèlix i Drusil·la


    24 Uns quants dies més tard, Fèlix es presentà amb la seva esposa Drusil·la, que era jueva. Va fer comparèixer Pau i va escoltar-lo com parlava de la fe en el Messies Jesús. 25 Però quan Pau s’expressava sobre la integritat de vida, el domini dels instints i el judici futur, Fèlix es va espantar i li digué:
—De moment, vés-te’n. Quan trobi una altra ocasió, ja et faré cridar.

    26 Fèlix esperava rebre diners de Pau, i per això el cridava sovint i conversava amb ell.
    27 Quan hagueren passat dos anys, Porci Festus va succeir Fèlix. Aquest, desitjant de complaure els jueus, va deixar Pau a la presó.