Fets dels Apòstols - 20

Pau a Macedònia i Grècia

    1 Quan s’hagué calmat l’avalot, Pau va convocar els deixebles per confortar-los, se n’acomiadà i se n’anà cap a Macedònia. 2 Recorregué aquelles regions exhortant llargament els germans i arribà finalment a Grècia. 3 Aquí passà tres mesos i, quan anava a embarcar-se cap a Síria, informat que els jueus li havien parat una emboscada, decidí de tornar per Macedònia. 4 L’acompanyaven Sòpatre, fill de Pirrus, de Berea; Aristarc i Segon, de Tessalònica; Gaius, de Derbe; Timoteu, i dos de l’Àsia, Tíquic i Tròfim. 5 Tots aquests s’avançaren i ens van esperar a Tròada. 6 Nosaltres, passats els dies de la festa dels Àzims, ens férem a la mar des de Filips i al cap de cinc dies els aconseguírem a Tròada, on vam quedar-nos set dies.

Pau a Tròada. Resurrecció d’un noi


    7 El primer dia de la setmana —el diumenge—, ens vam reunir per partir el pa. Pau, que havia d’anar-se’n l’endemà, els adreçava la paraula i va allargar la predicació fins a mitjanit. 8 A la sala de la casa on ens havíem reunit hi havia moltes llànties. 9 Un noi que es deia Èutic seia a la finestra mort de son. Com que Pau es va allargar molt, la son el va vèncer i va caure daltabaix des del tercer pis, i l’aixecaren ja mort. 10 Llavors Pau va baixar, es va estirar al damunt del noi i, tot abraçant-lo, digué:
—No us inquieteu, que el noi viu.

    11 Pau se’n tornà a dalt, partí el pa i en menjà. Després va continuar parlant força estona, fins a trenc d’alba, i se n’anà. 12 Al noi se l’endugueren viu amb gran consol de tots.

Pau arriba a Milet


    13 Nosaltres ens avançàrem per mar cap a Assos, on havíem de recollir Pau. Així ho va ordenar, ja que ell volia fer el viatge per terra. 14 Quan ens va retrobar a Assos, el vam recollir i arribàrem a Mitilene. 15 Salpàrem d’allí i l’endemà érem a l’altura de Quios, el dia següent passàvem davant de Samos i l’altre arribàvem a Milet. 16 Pau havia decidit de no fer escala a Efes per no perdre temps a l’Àsia: tenia pressa per ser a Jerusalem, si li era possible, el dia de Pentecosta.

Discurs de Pau als dirigents de l’església d’Efes


    17 Des de Milet, Pau va enviar a buscar a Efes els qui presidien aquesta església. 18 Un cop arribats, els digué:
—Ja sabeu com m’he comportat sempre amb vosaltres des del mateix dia que vaig arribar a l’Àsia:
19 he servit el Senyor amb tota humilitat i amb llàgrimes, enmig de les proves que m’han vingut de les insídies dels jueus. 20 No he deixat de dir-vos res que us pogués ser útil: us he predicat i ensenyat en públic i per les cases, 21 insistint tant a jueus com a grecs que es convertissin a Déu i creguessin en Jesús, nostre Senyor.
    22 »Ara, encadenat per l’Esperit, me’n vaig a Jerusalem. Ignoro el que m’hi ha de passar; 23 només sé que, a cada ciutat on arribo, l’Esperit Sant m’adverteix que m’hi esperen cadenes i sofriments. 24 Però no dono cap valor a la meva vida, mentre dugui a terme el camí i el ministeri que vaig rebre de Jesús, el Senyor: donar testimoni de l’evangeli de la gràcia de Déu.
    25 »I ara, jo sé que ningú de vosaltres no em tornarà a veure. Jo he passat enmig vostre i us he anunciat el Regne. 26 Per això us asseguro avui solemnement que no tinc cap culpa si algú de vosaltres es perd, 27 ja que no he deixat d’anunciar-vos tot el designi de Déu. 28 Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat, del qual l’Esperit Sant us ha fet encarregats perquè pastureu l’Església de Déu, que ell va adquirir amb la sang del seu propi Fill.
    29 »Sé que després de la meva partença s’introduiran enmig vostre llops ferotges que no planyeran el ramat. 30 Fins i tot d’entre vosaltres sortiran homes que propagaran doctrines de perdició per arrossegar els deixebles darrere d’ells. 31 Per tant, estigueu alerta i recordeu que durant tres anys, de nit i de dia, no he parat d’exhortar amb llàgrimes cada un de vosaltres.
    32 »Ara us confio a Déu i a la paraula de la seva gràcia, que té prou poder per a edificar i donar l’heretat a tots els qui ha santificat.
    33 »De ningú no he desitjat plata ni or ni vestits; 34 vosaltres mateixos sabeu que aquestes meves mans han guanyat allò que necessitàvem jo mateix i els qui anaven amb mi. 35 Sempre us he mostrat que convé de treballar així per no escandalitzar els febles, recordant les paraules de Jesús, el Senyor, quan digué: “Fa més feliç donar que rebre.”
    36 Després de dir aquestes paraules, Pau s’agenollà i va pregar amb tots ells. 37 Llavors tothom esclatà en plors, i se li tiraven al coll i el besaven, 38 afligits sobretot perquè els havia dit que ja no el tornarien a veure. Després el van acompanyar fins a la nau.