Fets dels Apòstols - 17

Avalot a Tessalònica

    1 Passaren per Amfípolis i Apol·lònia i van arribar a Tessalònica, on els jueus tenien una sinagoga. 2 Pau, com tenia per costum, anà a trobar-los i va parlar amb ells durant tres dissabtes, a partir de les Escriptures, 3 explicant i demostrant que el Messies havia de morir i de ressuscitar d’entre els morts. I els deia:
—El Messies és aquest Jesús que jo us anuncio.

    4 Alguns d’ells van quedar convençuts i s’uniren a Pau i Siles, juntament amb molts grecs que ja adoraven l’únic Déu i amb no poques dones distingides. 5 Però els jueus, engelosits, van arreplegar uns quants elements indesitjables i van provocar avalots i disturbis per tota la ciutat. Es presentaren a casa de Jàson, buscant Pau i Siles per dur-los davant l’assemblea del poble; 6 però, com que no els hi van trobar, arrossegaren Jàson i alguns dels germans cap als magistrats tot cridant:
—Aquests homes que han revoltat tot el món, també han arribat aquí,
7 i Jàson els ha rebut a casa seva! Tots ells actuen contra els decrets del Cèsar, dient que hi ha un altre rei, que és Jesús.
    8 Aquestes paraules van inquietar el poble i els magistrats. 9 I van exigir una fiança de Jàson i dels altres abans de deixar-los anar.

Pau i Siles a Berea


    10 Immediatament, els germans van fer sortir de nit Pau i Siles cap a Berea. Quan hi arribaren, van anar a la sinagoga dels jueus. 11 Aquests eren més bona gent que no pas els jueus de Tessalònica. Van acollir la Paraula amb tot l’interès i cada dia examinaven les Escriptures per veure si era cert el que havien sentit. 12 Molts d’ells es van convertir a la fe, a més de no pocs grecs, tant dones distingides com homes. 13 Però quan els jueus de Tessalònica van saber que Pau havia anunciat també a Berea la paraula de Déu, s’hi presentaren a avalotar i remoure la gent. 14 Tot seguit els germans van fer sortir Pau en direcció a la costa, mentre Siles i Timoteu es quedaven allà. 15 Els qui conduïen Pau el van portar fins a Atenes, i se’n tornaren amb l’encàrrec de dir a Siles i Timoteu que hi anessin com més aviat millor.

Pau a Atenes


    16 Mentre Pau els esperava a Atenes, s’indignava de veure la ciutat plena d’ídols. 17 A la sinagoga s’adreçava als jueus i als qui adoraven l’únic Déu, i a la plaça de la ciutat parlava cada dia amb els qui hi trobava. 18 També alguns filòsofs epicuris i estoics conversaven amb ell. Alguns es preguntaven:
—Què deu voler dir aquest xerraire?
D’altres deien:
—Sembla un predicador de divinitats estrangeres.
Parlaven així perquè Pau els anunciava Jesús i la resurrecció.
19 Llavors se l’endugueren amb ells i el van portar a l’Areòpag tot dient-li:
—Podríem saber què és aquesta doctrina nova que tu ensenyes?
20 Ens fas sentir coses que ens resulten estranyes, i voldríem saber què vol dir tot això.
    21 Cal tenir present que tots els atenesos, com també els estrangers residents a la ciutat, en res no passaven el temps més de gust que contant o escoltant novetats.
    22 Pau, dret al mig de l’Areòpag, va parlar així:
—Atenesos, veig que en tot sou molt religiosos,
23 perquè, recorrent la ciutat i contemplant els vostres llocs sagrats, fins i tot he trobat un altar que porta aquesta inscripció: “Al déu desconegut.” Doncs bé, el que vosaltres adoreu sense conèixer és el que jo us anuncio. 24 El Déu que ha fet el món i tot el que s’hi mou, Senyor com és de cel i terra, no habita en temples construïts per mans d’home 25 ni té necessitat que els homes el serveixin, ell que a tots dóna vida, alè i tota cosa. 26 Ell va crear d’un sol home tota la raça humana perquè habités arreu de la terra. I ha fixat uns temps precisos i els límits dels llocs on els homes han de viure, 27 perquè cerquin Déu. De fet, potser podrien acostar-s’hi a les palpentes i trobar-lo, perquè ell no és lluny de ningú de nosaltres, 28 ja que “en ell vivim, ens movem i som”. Així ho han dit alguns dels vostres poetes: “Perquè nosaltres també som del seu llinatge.” 29 Ara bé, tot i que som del llinatge de Déu, no hem de pensar que la divinitat sigui semblant a estàtues d’or, de plata o de pedra, treballades per l’art i el talent dels homes. 30 Així, doncs, ara Déu passa per alt els temps viscuts en la ignorància i fa saber als homes que tots i a tot arreu s’han de convertir. 31 Ell ja té assenyalat el dia que ha de jutjar el món amb justícia per mitjà d’un home que ell mateix ha designat, i n’ha donat a tothom una prova certa ressuscitant-lo d’entre els morts.
    32 Així que sentiren parlar de resurrecció dels morts, alguns es van posar a riure, i d’altres digueren:
—Sobre aquest punt ja t’escoltarem un altre dia.

    33 Després d’això, Pau es va retirar d’enmig d’ells. 34 Tanmateix, alguns se li van ajuntar i es convertiren a la fe. Entre ells hi havia Dionisi l’Areopagita, una dona que es deia Dàmaris i uns quants més.