Fets dels Apòstols - 11

Pere informa l’església de Jerusalem

    1 Els apòstols i els germans que eren a Judea van sentir a dir que fins i tot els pagans havien acollit la paraula de Déu. 2 Quan Pere va pujar a Jerusalem, els creients d’origen jueu li retreien 3 que hagués entrat a casa d’incircumcisos i hagués menjat amb ells. 4 Aleshores Pere començà a explicar-los punt per punt el que havia passat:
    5 —Em trobava jo pregant a la ciutat de Jafa i vaig veure en èxtasi que baixava del cel una mena de gran llençol suspès per les quatre puntes i venia fins a mi. 6 Jo me l’anava mirant amb molta atenció fins que vaig veure-hi quadrúpedes, feres, rèptils i ocells. 7 Llavors vaig sentir una veu que em deia:
»—Pere, aixeca’t. Mata i menja.

    8 »Però jo vaig contestar:
»—De cap manera, Senyor. Mai no m’he posat a la boca res de prohibit ni d’impur.

    9 »La veu va dir per segona vegada des del cel:
»—No tinguis per impur allò que Déu ha fet pur.

    10 »Això es va repetir tres vegades, i després ho van pujar tot altra vegada cap al cel. 11 Immediatament es van presentar tres homes a la casa on érem, enviats des de Cesarea a trobar-me. 12 L’Esperit va dir-me que no dubtés d’anar amb ells. Em van acompanyar també aquests sis germans i vam entrar a casa d’aquell home. 13 Ell ens va explicar com havia vist que l’àngel se li presentava a casa i li deia: “Envia algú a Jafa a cercar Simó, que duu el sobrenom de Pere. 14 Ell et portarà el missatge que t’ha de salvar a tu i a tota la teva família.”
    15 »Quan jo començava a parlar-los, l’Esperit Sant va baixar sobre ells igual que sobre nosaltres al principi. 16 Aleshores em vaig recordar d’aquella paraula del Senyor: “Joan va batejar amb aigua, però vosaltres sereu batejats amb l’Esperit Sant.” 17 Per tant, si Déu els concedia el mateix do que a nosaltres, que hem cregut en el Senyor Jesucrist, ¿qui era jo per a oposar-me a Déu?
    18 En sentir això, ells es van calmar i lloaven Déu dient:
—Ara veiem que Déu ha fet també als pagans la gràcia de la conversió que porta a la vida.

L’església d’Antioquia


    19 Els qui s’havien dispersat amb motiu de la persecució que va seguir a la mort d’Esteve, van arribar fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, sense predicar la Paraula a ningú més que als jueus; 20 tanmateix, n’hi havia alguns de Xipre i de Cirene que, en arribar a Antioquia, anunciaven també als grecs la bona nova de Jesús, el Senyor. 21 I com que la mà del Senyor era amb ells, un gran nombre de persones van creure i es convertiren al Senyor.
    22 Quan aquestes noves van arribar a oïda de l’església de Jerusalem, enviaren Bernabé a Antioquia. 23 Tan bon punt Bernabé hi arribà i veié els fruits de la gràcia de Déu, se’n va alegrar i els encoratjava tots a mantenir-se fidels al Senyor amb cor decidit, 24 ja que ell era un home bo i ple de l’Esperit Sant i de fe. Així molta gent fou guanyada per al Senyor. 25 Llavors Bernabé se’n va anar a Tars a buscar Saule; 26 el va trobar i se l’endugué a Antioquia. Durant un any sencer van viure en aquella comunitat i instruïen molta gent. Fou a Antioquia on per primera vegada els deixebles van rebre el nom de cristians.
    27 Per aquells dies, alguns profetes van baixar de Jerusalem a Antioquia. 28 Un d’ells, que es deia Àgab, mogut per l’Esperit, començà a anunciar que hi hauria una gran fam per tot l’imperi. La fam vingué, efectivament, en temps de l’emperador Claudi. 29 Aleshores els deixebles d’Antioquia determinaren d’enviar un ajut, cadascú el que pogués, als germans residents a Judea. 30 Així ho van fer i, per mitjà de Bernabé i de Saule, l’ajut va arribar als qui presidien la comunitat de Jerusalem.