Fets dels Apòstols - 9

Conversió de Saule

    1 Llavors Saule, respirant encara amenaces i mort contra els deixebles del Senyor, anà a trobar el gran sacerdot 2 i li demanà cartes adreçades a les sinagogues de Damasc per endur-se’n presos a Jerusalem els qui trobés adherits al Camí del Senyor, tant homes com dones.
    3 Quan Saule arribava prop de Damasc, de sobte l’envoltà una llum fulgurant que venia del cel. 4 Va caure a terra i sentí una veu que li deia:
—Saule, Saule, per què em persegueixes?

    5 Ell preguntà:
—Qui ets, Senyor?
Ell li respongué:
—Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes.
6 Aixeca’t, entra a la ciutat, i allà et diran el que has de fer.
    7 Els homes que l’acompanyaven s’havien aturat, muts d’espant; sentien la veu, però no veien ningú. 8 Quan Saule s’aixecà de terra, per més que obria els ulls, no veia res. Ells l’agafaren per la mà i el van portar fins a Damasc. 9 Estigué tres dies sense veure-hi, i no menjava ni bevia.
    10 Hi havia a Damasc un deixeble que es deia Ananies. En una visió, el Senyor el cridà:
—Ananies!
Ell respongué:
—Aquí em tens, Senyor.

    11 El Senyor li digué:
—Aixeca’t, vés al carrer anomenat Recte, a casa de Judes, i pregunta per Saule de Tars: està pregant,
12 i en una visió ha vist un tal Ananies que entrava i li imposava les mans perquè recobrés la vista.
    13 Ananies replicà:
—Senyor, he sentit contar a molts tot el mal que aquest home ha fet al teu poble sant de Jerusalem,
14 i ara, aquí, té plens poders dels grans sacerdots per a endur-se’n presos tots els qui invoquen el teu nom.
    15 El Senyor li digué:
—Vés-hi, que aquest home és l’instrument escollit perquè porti el meu nom davant les nacions paganes i els seus reis, i davant els israelites.
16 Jo li faré veure tot el que haurà de sofrir pel meu nom.
    17 Aleshores Ananies hi anà, entrà a la casa, li va imposar les mans i li digué:
—Saule, germà, Jesús, el Senyor, el qui se’t va aparèixer pel camí quan venies, m’envia perquè recobris la vista i siguis omplert de l’Esperit Sant.

    18 A l’instant li caigueren dels ulls una mena d’escates i recobrà la vista. Llavors mateix s’aixecà i es va fer batejar. 19 Després prengué aliment i recobrà les forces.

Saule predica a Damasc

19
Saule es va quedar alguns dies amb els deixebles que vivien a Damasc,
20 i ben aviat es posà a predicar a les sinagogues que Jesús és el Fill de Déu. 21 Tothom qui el sentia no se’n sabia avenir i deia:
—¿No és aquest el qui a Jerusalem volia destruir tots els qui invoquen el nom de Jesús? ¿No havia vingut aquí precisament per endur-se’ls empresonats als grans sacerdots?

    22 Però Saule agafava cada dia més coratge i, demostrant que Jesús és el Messies, deixava confosos els jueus que vivien a Damasc.
    23 Passat bastant temps, els jueus van prendre l’acord de matar-lo, 24 però Saule es va assabentar del complot. Ells vigilaven fins i tot les portes de la ciutat nit i dia per poder-lo matar. 25 Però els seus deixebles, de nit, el baixaren muralla avall dins un cove.

Saule arriba a Jerusalem


    26 Saule va arribar a Jerusalem, i allà intentava d’unir-se als deixebles, però tots li tenien por, perquè no creien que fos de veritat un deixeble. 27 Llavors Bernabé el prengué pel seu compte i el va presentar als apòstols. Els explicà com, pel camí, Saule havia vist el Senyor, i com el Senyor li havia parlat; i encara els contà amb quina valentia havia predicat a Damasc en el nom de Jesús. 28 Des d’aleshores Saule convivia amb ells a Jerusalem i predicava amb valentia en el nom del Senyor. 29 També parlava i discutia amb els jueus de llengua grega, però aquests cercaven de matar-lo. 30 Quan els germans ho van saber, se’l van endur a Cesarea i d’allí el feren marxar a Tars.
    31 L’Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. S’anava consolidant, vivia reverenciant el Senyor i creixia gràcies al consol de l’Esperit Sant.

Pere guareix un paralític


    32 Pere, que anava passant pertot arreu, va baixar també a visitar els membres del poble sant que vivien a Lida. 33 Allà va trobar un home paralític que es deia Enees i que jeia al llit des de feia vuit anys. 34 Pere li digué:
—Enees, Jesucrist et dóna la salut. Aixeca’t i fes-te el llit.
Ell es va aixecar a l’instant.
35 Tots els qui vivien a Lida i a Saron el van veure i es van convertir al Senyor.

Pere retorna Dorques a la vida


    36 A Jafa hi havia una deixebla que es deia Tabita, en grec Dorques (que vol dir «gasela») . Aquesta dona feia moltes bones obres i almoines. 37 Per aquells dies es va posar malalta i va morir. Van rentar el seu cos i el pujaren a la sala de dalt de la casa. 38 Com que Lida és a prop de Jafa, els deixebles van saber que Pere era allí i li enviaren dos homes a demanar-li que no trigués a anar a trobar-los. 39 Pere se’n va anar amb ells de seguida. Un cop a Jafa, l’acompanyaren a la sala de dalt, on el van envoltar totes les viudes, que ploraven i li mostraven les túniques i els mantells que feia Dorques quan era amb elles. 40 Pere va fer sortir tothom i es quedà pregant agenollat. Després, girant-se cap al cadàver, digué:
—Tabita, aixeca’t!
Ella obrí els ulls, veié Pere i es va incorporar.
41 Pere l’agafà per la mà i la féu posar dreta. Aleshores va cridar les viudes i els altres membres del poble sant i els la va presentar viva. 42 La nova va córrer per tot Jafa, i molts van creure en el Senyor. 43 Pere es quedà a Jafa una temporada llarga, a casa d’un tal Simó, blanquer d’ofici.