Fets dels Apòstols - 3

Guarició d’un invàlid

    1 Pere i Joan pujaven al temple a l’hora de la pregària de la tarda. 2 En aquell moment també portaven al temple un home invàlid de naixement, que deixaven cada dia al costat de la porta anomenada Bonica, perquè demanés caritat als qui hi entraven. 3 L’home va veure que Pere i Joan anaven a entrar al temple i els demanà caritat. 4 Pere, juntament amb Joan, fixà els ulls en ell i li digué:
—Mira’ns!

    5 Ell se’ls va mirar, esperant que en rebria alguna cosa. 6 Llavors Pere li va dir:
—De plata i d’or no en tinc, però el que tinc, t’ho dono: en el nom de Jesucrist, el Natzarè, aixeca’t i camina!

    7 Pere l’agafà per la mà dreta i l’aixecà. A l’instant els peus i els turmells se li enfortiren, 8 es posà dret d’un salt i caminava; i va entrar amb ells al temple caminant i saltant i lloant Déu. 9 Tot el poble va veure com caminava i lloava Déu, 10 i quedaren plens d’admiració i estupor pel que li havia passat: tots sabien que era l’home que s’estava assegut demanant caritat vora la porta Bonica.

Discurs de Pere en el pòrtic de Salomó


    11 Com que aquell home no se separava de Pere i Joan, tot el poble va córrer meravellat darrere d’ells cap al pòrtic anomenat de Salomó. 12 Pere ho veié i es va adreçar al poble dient:
—Israelites, per què us estranyeu de tot això? Per què ens mireu així com si haguéssim fet caminar aquest home pel nostre propi poder o per la nostra pietat?
13 El Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob, el Déu dels nostres pares, ha glorificat Jesús, el seu Servent, que vosaltres vau entregar i vau negar davant de Pilat, quan ell estava decidit a deixar-lo lliure. 14 Vau negar el Sant i el Just i demanàreu a Pilat que us concedís la llibertat d’un assassí. 15 Vosaltres vau matar el capdavanter de la vida, però Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts; nosaltres en som testimonis. 16 Gràcies a la fe en el seu nom, Jesús ha restablert l’home que ara veieu i que tots coneixeu: aquesta fe, que ve per ell, l’ha curat completament davant de tots vosaltres.
    17 »Doncs bé, germans, ja sé que vosaltres i els vostres dirigents actuàveu per ignorància, 18 però així Déu ha complert allò que havia anunciat per boca de tots els profetes: que el seu Messies havia de patir. 19 Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos, perquè siguin esborrats els vostres pecats. 20 Així el Senyor farà venir un temps de consolació i us enviarà Jesús, el Messies que us ha estat destinat 21 i que el cel havia d’acollir fins al temps de la restauració universal. És d’aquesta restauració que Déu havia parlat per boca dels seus sants profetes de temps antic. 22 D’una banda, Moisès va dir: El Senyor, el vostre Déu, farà que s’aixequi, entre els vostres germans, un profeta com jo. Escolteu-lo en tot allò que us dirà. 23 Però els qui no escoltin aquest profeta seran extirpats del poble. 24 D’altra banda, tots els profetes que han parlat, des de Samuel en endavant, han anunciat els dies que vivim. 25 Vosaltres sou els fills dels profetes i de l’aliança que Déu va fer amb els vostres pares quan digué a Abraham: Totes les famílies de la terra seran beneïdes en la teva descendència. 26 I és per a vosaltres, en primer lloc, que Déu ha ressuscitat el seu Servent i us l’envia com a benedicció, si cadascú es converteix de les seves maldats.