Fets dels Apòstols - 1

    1 En el meu primer llibre he parlat, Teòfil, de tot el que Jesús va fer i va ensenyar 2 fins al dia que fou endut al cel, després d’haver donat instruccions als apòstols que ell havia escollit, mogut per l’Esperit Sant.
    3 Després de la passió es presentà a ells i els donà moltes proves que era viu: durant quaranta dies se’ls va aparèixer i els parlava del Regne de Déu. 4 Un dia, mentre menjava amb ells, els donà aquesta ordre:
—No us allunyeu de Jerusalem; espereu-hi aquell que el Pare ha promès i que us vaig anunciar:
5 Joan va batejar amb aigua, però vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant.
    6 Ells, doncs, que es trobaven reunits, li preguntaren:
—Senyor, és ara el temps en què restabliràs el Regne a favor d’Israel?

    7 Ell els contestà:
—No és cosa vostra de saber els temps i els moments que el Pare ha fixat amb la seva autoritat.
8 Però vosaltres, quan l’Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l’extrem de la terra.
    9 Quan hagué dit això, es va enlairar davant d’ells; un núvol se l’endugué, i els seus ulls el deixaren de veure. 10 Encara s’estaven mirant fixament al cel, mentre ell se n’anava, quan se’ls van presentar dos homes amb vestits blancs 11 i els digueren:
—Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n’hi anava.

Els apòstols a Jerusalem


    12 Després els apòstols se’n tornaren a Jerusalem des de la muntanya anomenada de les Oliveres, que és a prop de la ciutat, a la distància que és permès de recórrer en dissabte. 13 Van entrar-hi i van pujar a la sala de la casa on es reunien. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume, fill d’Alfeu, Simó el Zelós, i Judes, fill de Jaume. 14 Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d’ell.

Elecció de Maties, successor de Judes


    15 Un d’aquells dies, Pere es posà dret enmig dels germans reunits, que eren unes cent vint persones, i els digué:
    16 —Germans, calia que es complís allò que l’Esperit Sant havia anunciat en l’Escriptura per boca de David referent a Judes, l’home que va guiar els qui agafaren Jesús. 17 Era un que pertanyia al nostre grup i havia estat designat per a participar d’aquest mateix ministeri. 18 Doncs bé, aquest home es va comprar un camp amb la paga del seu crim, es va tirar de dalt a baix, se li va obrir el cos pel mig i s’escamparen les seves entranyes. 19 Tots els habitants de Jerusalem van conèixer el fet i van anomenar aquell camp, en la seva llengua, Hacèldama, que vol dir “camp de sang”.
    20 »Ara bé, en el llibre dels Salms hi ha escrit: Que la seva propietat sigui devastada i no hi hagi ningú que l’habiti. Però també: Que un altre ocupi el seu càrrec. 21-22 Cal, doncs, que sigui amb nosaltres testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, un d’aquests homes que ens acompanyaren durant tot el temps que ell visqué entre nosaltres, des del dia que Joan el batejà fins al dia que fou endut d’enmig nostre cap al cel.
    23 En van proposar dos: Josep, l’anomenat Barsabàs, que duia el sobrenom de Just, i Maties. 24 Llavors pregaren així:
«Senyor, tu coneixes el cor de tots; fes-nos veure quin d’aquests dos has escollit
25 per a ocupar el lloc d’aquell ministeri apostòlic que Judes abandonà per anar-se’n al lloc que li corresponia.»
    26 Ho van fer a sorts, i la sort recaigué sobre Maties, que fou agregat als onze apòstols.

La Paraula es difon a Jerusalem. Naixement de l’Església ()

La vinguda de l’Esperit Sant