Evangeli segons Joan - 19

    1 Llavors Pilat féu assotar Jesús. 2 Els soldats li van posar al cap una corona d’espines que havien trenat i el cobriren amb un mantell de porpra. 3 Se li acostaven i li deien:
—Salve, rei dels jueus!
I li pegaven bufetades.

    4 Pilat tornà a sortir i els digué:
—Ara us el trauré aquí fora, perquè sapigueu que no li trobo res per a poder-lo inculpar.

    5 Llavors sortí Jesús portant la corona d’espines i el mantell de porpra. Pilat els diu:
—Aquí teniu l’home!

    6 Quan els grans sacerdots i els guardes del temple el van veure, cridaren:
—Crucifica’l, crucifica’l!
Pilat els diu:
—Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i crucifiqueu-lo, que jo no li trobo res per a poder-lo inculpar.

    7 Els jueus li contestaren:
—Nosaltres tenim una Llei, i segons aquesta Llei ha de morir, perquè s’ha fet Fill de Déu.

    8 Quan Pilat sentí aquestes paraules, va agafar molta por. 9 Va entrar altra vegada dins el pretori i preguntà a Jesús:
—D’on ets, tu?
Però Jesús no li tornà contesta.
10 Llavors Pilat li diu:
—¿A mi no em parles? ¿No saps que tinc poder per a deixar-te lliure o per a crucificar-te?

    11 Jesús li respongué:
—No tindries cap poder sobre mi si no l’haguessis rebut de dalt. Per això el qui m’ha entregat a tu ha comès un pecat més gran.

    12 Des d’aleshores, Pilat intentava de deixar-lo lliure. Però els jueus es posaren a cridar:
—Si deixes lliure aquest home no et pots dir amic del Cèsar. Tothom qui es fa rei va en contra del Cèsar.

    13 Quan Pilat sentí aquestes paraules, dugué Jesús a fora i es va asseure al tribunal en el lloc anomenat l’Empedrat, en hebreu Gàbata. 14 Era el dia de la preparació de la Pasqua, cap al migdia. Pilat diu als jueus:
—Aquí teniu el vostre rei.

    15 Ells cridaren:
—Fora, fora, crucifica’l!
Pilat els diu:
—¿Al vostre rei, haig de crucificar?
Els grans sacerdots respongueren:
—No tenim cap altre rei fora del Cèsar.

    16 Llavors Pilat els el va entregar perquè fos crucificat.

Crucifixió de Jesús

16
Prengueren, doncs, Jesús,
17 i, portant-se ell mateix la creu, va sortir cap a l’indret anomenat «Lloc de la Calavera», que en hebreu es diu Gòlgota. 18 Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig. 19 Pilat va fer escriure un rètol i el féu posar a la creu. Hi havia escrit: «Jesús de Natzaret, el rei dels jueus.» 20 Molts dels jueus el van llegir, perquè l’indret on havia estat crucificat Jesús queia prop de la ciutat. El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. 21 Però els grans sacerdots dels jueus digueren a Pilat:
—No hi escriguis: “El rei dels jueus.” Posa-hi: “Aquest va dir: Jo sóc el rei dels jueus.”

    22 Pilat contestà:
—El que he escrit, ja està escrit.

    23 Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d’una sola peça de dalt a baix, 24 i es digueren entre ells:
—No l’esquincem; sortegem-la a veure a qui toca.
S’havia de complir allò que diu l’Escriptura: S’han repartit entre ells els meus vestits; s’han jugat als daus la meva roba.
Això és el que van fer els soldats.

    25 S’estaven vora la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. 26 Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:
—Dona, aquí tens el teu fill.

    27 Després digué al deixeble:
—Aquí tens la teva mare.
I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.

Mort de Jesús


    28 Després d’això, Jesús, sabent que ja tot s’havia acomplert, perquè s’acabés de complir l’Escriptura, va dir:
—Tinc set.

    29 Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van fixar al capdamunt d’una tija d’hisop una esponja xopa d’aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. 30 Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir:
—Tot s’ha complert.
Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit.

El costat de Jesús, traspassat


    31 Per als jueus era el dia de la preparació, i els cossos no es podien quedar a la creu durant el repòs del dissabte, més quan aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això els jueus van demanar a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els seus cossos. 32 Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l’altre que havia estat crucificat amb Jesús. 33 Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, 34 però un dels soldats li traspassà el costat amb una llança, i a l’instant en va sortir sang i aigua. 35 El qui ho veié en dóna testimoni, i el seu testimoni és digne de fe. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu. 36 En efecte, tot això va succeir perquè s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: No li han de trencar cap os. 37 I en un altre lloc l’Escriptura diu: Miraran aquell que han traspassat.

Sepultura de Jesús


    38 Després d’això, Josep d’Arimatea, que era deixeble de Jesús però d’amagat per por dels jueus, va demanar a Pilat l’autorització per a treure el seu cos de la creu. Pilat hi va accedir. Josep, doncs, hi anà i va treure de la creu el cos de Jesús. 39 També hi va anar Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús de nit, i portà una barreja de mirra i àloe, que pesava unes cent lliures. 40 Llavors van prendre el cos de Jesús i l’amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com és costum d’enterrar entre els jueus. 41 Hi havia un hort a l’indret on havien crucificat Jesús, i dintre l’hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. 42 Com que per als jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús.