Evangeli segons Joan - 1

    1 Al principi existia la Paraula.
La Paraula estava amb Déu
i la Paraula era Déu.

    2 Ella estava amb Déu al principi.
    3 Per ella tot ha vingut a l’existència,
i res del que existeix no hi ha vingut sense ella.

    4 En ella hi havia la vida,
i la vida era la llum dels homes.

    5 La llum resplendeix en la foscor,
i la foscor no ha pogut ofegar-la.

    6 Déu envià un home que es deia Joan.
    7 Vingué com a testimoni
a donar testimoni de la llum,
perquè per ell tothom cregués.

    8 Ell no era la llum,
venia solament a donar-ne testimoni.

    9 Existia el qui és la llum veritable,
el qui ve al món
i il·lumina tots els homes.

    10 Era present en el món,
que per ell ha vingut a l’existència,
i el món no l’ha reconegut.

    11 Ha vingut a casa seva,
i els seus no l’han acollit.

    12 Però a tots els qui l’han rebut,
als qui creuen en el seu nom,
els ha concedit de ser fills de Déu.

    13 No han nascut per descendència de sang,
ni per desig carnal,
ni per voler humà,
sinó de Déu mateix.

    14 La Paraula s’ha fet carn
i ha habitat entre nosaltres,
i hem contemplat la seva glòria,
glòria que té com a Fill únic del Pare,
ple de gràcia i de veritat.

    15 Joan dóna testimoni d’ell quan proclama:
«És aquell de qui jo deia:
El qui ve després de mi
em passa al davant,
perquè, abans que jo, ell ja existia.»

    16 De la seva plenitud,
tots nosaltres n’hem rebut
gràcia rere gràcia.

    17 Perquè la Llei fou donada per Moisès,
però la gràcia i la veritat
han vingut per Jesucrist.

    18 A Déu, ningú no l’ha vist mai:
el seu Fill únic, que és Déu
i està en el si del Pare,
és qui l’ha revelat.

Senyals i diàlegs ()

Testimoni de Joan Baptista


    19 Aquest és el testimoni que Joan va donar quan els jueus li enviaren sacerdots i levites des de Jerusalem a interrogar-lo. Li preguntaren:
—Qui ets, tu?

    20 Ell no es va negar a respondre i confessà clarament:
—Jo no sóc el Messies.

    21 Ells li preguntaren:
—Qui ets, doncs? Elies?
Els respon:
—No el sóc.
—Ets el Profeta?
Respongué:
—No.

    22 Llavors li digueren:
—Doncs qui ets, tu? Què hem de respondre als qui ens han enviat? Què dius de tu mateix?

    23 Ell va declarar:
—Sóc la veu d’un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor. Així ho va dir el profeta Isaïes.

    24 Alguns dels enviats, que eren dels fariseus, 25 li van fer aquesta altra pregunta:
—Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?

    26 Joan els respongué:
—Jo batejo només amb aigua; però enmig vostre hi ha el qui vosaltres no coneixeu,
27 el qui ve després de mi, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies.
    28 Això va passar a Betània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.
    29 L’endemà, Joan veié Jesús que venia cap a ell, i exclamà:
—Mireu l’anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món!
30 És aquell de qui vaig dir: “Després de mi ve un home que em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.” 31 Jo no el coneixia; però, si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquè ell es manifestés a Israel.
    32 Joan testimonià encara:
—He vist l’Esperit que baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell.
33 Jo no el coneixia, però el qui m’envià a batejar amb aigua em va dir: “Aquell damunt el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l’Esperit Sant.” 34 Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu.

Primers deixebles


    35 L’endemà, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles 36 i, fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar:
—Mireu l’anyell de Déu!

    37 Quan aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús. 38 Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà:
—Què busqueu?
Ells li digueren:
—Rabí —que vol dir «mestre»—, on habites?

    39 Els respon:
—Veniu i ho veureu.
Ells hi anaren, veieren on habitava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren cap a les quatre de la tarda.

    40 Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havien seguit Jesús era Andreu, el germà de Simó Pere. 41 Andreu anà primer a trobar el seu germà Simó i li digué:
—Hem trobat el Messies —que vol dir «ungit».

    42 I el va portar on era Jesús. Jesús, fixant en ell la mirada, li digué:
—Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Cefes —que vol dir «pedra».

    43 L’endemà, Jesús resolgué de sortir cap a Galilea. Troba Felip i li diu:
—Segueix-me.

    44 Llavors Felip, que era de Betsaida, el poble d’Andreu i de Pere, 45 va trobar Natanael i li digué:
—Hem trobat aquell de qui van escriure Moisès, en els llibres de la Llei, i també els profetes: és Jesús, fill de Josep, de Natzaret.

    46 Natanael li replicà:
—De Natzaret en pot sortir res de bo?
Felip li diu:
—Vine i ho veuràs.

    47 Quan Jesús veié Natanael que venia cap a ell, digué:
—Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya.

    48 Natanael li digué:
—D’on em coneixes?
Jesús li respon:
—Abans que Felip et cridés, t’he vist sota la figuera.

    49 Li diu Natanael:
—Rabí, tu ets el Fill de Déu, tu ets el Rei d’Israel.

    50 Jesús li digué:
—¿Creus només perquè t’he dit que t’havia vist sota la figuera? Coses més grans veuràs!

    51 I afegí:
—En veritat, en veritat us ho dic: veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l’home.