Evangeli segons Lluc - 24

El sepulcre buit

    1 El primer dia de la setmana —el diumenge —, molt de matí, les dones arribaren al sepulcre portant els olis aromàtics que havien preparat, 2 i van trobar que la pedra havia estat apartada del sepulcre. 3 Hi van entrar, però no hi trobaren el cos de Jesús, el Senyor. 4 Estaven del tot perplexes sobre què havia passat, quan se’ls van presentar dos homes amb vestits resplendents. 5 Esglaiades, van abaixar el rostre. Ells els digueren:
—Per què busqueu entre els morts aquell qui viu?
6 No és aquí: ha ressuscitat. Recordeu què us va dir quan encara era a Galilea: 7 “Cal que el Fill de l’home sigui entregat a les mans dels pecadors, que sigui crucificat i que ressusciti el tercer dia.”
    8 Elles van recordar aquestes paraules de Jesús.
    9 Llavors se’n tornaren del sepulcre i van anunciar tot això als Onze i als altres. 10 Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume. També les altres que anaven amb elles ho explicaven als apòstols, 11 però les seves paraules els van semblar un deliri, i no se les van creure. 12 Amb tot, Pere s’aixecà i se’n va anar corrents fins al sepulcre, s’ajupí i veié que hi havia tan sols el llençol d’amortallar. Després se’n tornà a casa, estranyat del que havia succeït.

Els deixebles d’Emmaús


    13 Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es troba a onze quilòmetres de Jerusalem, 14 i conversaven entre ells de tot el que havia passat. 15 Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells, 16 però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo.
    17 Jesús els preguntà:
—Què és això que comenteu entre vosaltres tot caminant?
Ells es van aturar amb un posat trist,
18 i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué:
—¿Tu ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies?

    19 Els preguntà:
—Què hi ha passat?
Li contestaren:
—El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble:
20 els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. 21 Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel; però ara, amb tot això, ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses. 22 És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, 23 no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d’àngels, els quals asseguraven que ell viu. 24 Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l’han vist pas.
    25 Aleshores Jesús els digué:
—Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes!
26 ¿No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria?
    27 Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell.
    28 Mentrestant, s’acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. 29 Però ells van insistir amb força dient-li:
—Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.
I va entrar per quedar-se amb ells.
30 Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. 31 Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. 32 I es van dir l’un a l’altre:
—¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?

    33 Llavors mateix es van aixecar de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, 34 que els van dir:
—Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó!

    35 També ells contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa.

Jesús s’apareix als deixebles


    36 Mentre parlaven d’això, Jesús es presentà enmig d’ells i els va dir:
—Pau a vosaltres.

    37 Ells es van espantar i, amb l’esglai, es pensaven que veien un esperit. 38 Jesús els digué:
—Per què esteu torbats? Per què us vénen al cor aquests dubtes?
39 Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc.
    40 I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus.
    41 Però com que de tanta alegria no s’ho acabaven de creure i estaven tots sorpresos, els digué:
—¿Teniu aquí res per a menjar?

    42 Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. 43 El prengué i se’l va menjar davant d’ells.
    44 Després els digué:
—Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: “Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms.”

    45 Llavors els obrí l’enteniment perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures. 46 Els digué:
—Així ho diu l’Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d’entre els morts,
47 i cal predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. 48 Vosaltres en sou testimonis. 49 I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès. Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt.

Ascensió de Jesús


    50 Després se’ls endugué fora, fins a prop de Betània, i, alçant les mans, els va beneir. 51 I mentre els beneïa, es va separar d’ells i fou endut cap al cel. 52 Ells el van adorar. Després se’n tornaren a Jerusalem plens d’una gran alegria. 53 I contínuament eren al temple beneint Déu.