Evangeli segons Lluc - 23

Jesús davant de Pilat

    1 Aleshores es va aixecar tota l’assemblea i el dugueren a Pilat. 2 I van començar així la seva acusació contra ell:
—Hem trobat aquest home que esgarria el nostre poble, prohibeix de pagar tributs al Cèsar i diu que és el Messies, el rei.

    3 Pilat el va interrogar:
—¿Tu ets el rei dels jueus?
Ell li respongué:
—Tu ho dius.

    4 Pilat digué als grans sacerdots i a la gent:
—No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar.

    5 Però ells insistien:
—Revolta el poble amb les seves doctrines per tot el país dels jueus, des de Galilea, on va començar, fins aquí.

Jesús davant d’Herodes


    6 Pilat, en sentir això, preguntà si aquell home era galileu. 7 Quan va saber que pertanyia a la jurisdicció d’Herodes, que també es trobava aquells dies a Jerusalem, li va enviar Jesús.
    8 Herodes es va alegrar molt de veure’l. Feia temps que en tenia ganes, perquè sentia a parlar d’ell i esperava veure-li fer algun prodigi. 9 L’anà interrogant llargament, però Jesús no li contestà res. 10 Mentrestant, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, que també hi eren presents, l’acusaven amb força. 11 Finalment, Herodes, amb la seva tropa, el menyspreà i, per escarnir-lo, li va posar una peça de roba llampant, i el tornà a enviar a Pilat. 12 Aquell mateix dia, Herodes i Pilat, que abans estaven renyits, es reconciliaren.

Jesús, condemnat a mort


    13 Pilat va convocar els grans sacerdots, els altres dirigents i el poble, 14 i els digué:
—M’heu presentat aquest home com un que desencamina el poble. Jo he procedit a interrogar-lo davant vostre i no he trobat res en les vostres acusacions per a poder-lo inculpar;
15 ni tampoc Herodes, que ens l’ha tornat a enviar. Per tant, no ha fet res que mereixi la pena de mort. 16 El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure.
    17 (17) 18 Llavors tots alhora es posaren a cridar:
—Mata’l, aquest! Deixa’ns lliure Barrabàs!

    19 Barrabàs estava tancat a la presó per uns disturbis ocorreguts a la ciutat i per assassinat.
    20 Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús. 21 Però ells cridaven:
—Crucifica’l, crucifica’l!

    22 Per tercera vegada Pilat els digué:
—Però quin mal ha fet, aquest? Jo no he trobat res en ell per a poder-lo inculpar i condemnar-lo a mort. El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure.

    23 Però ells insistien, demanant amb grans crits que el crucifiquessin. I la seva cridòria anava imposant-se.
    24 Llavors Pilat decidí de satisfer la seva petició: 25 va deixar lliure l’home que era a la presó per disturbis i per assassinat, l’home que ells demanaven, i els va entregar Jesús, tal com ells volien.

Crucifixió de Jesús


    26 Quan s’enduien Jesús, van agafar un tal Simó de Cirene, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere d’ell. 27 El seguia una gran gentada del poble, i també moltes dones que feien mostres de dol i el planyien. 28 Jesús es girà cap a elles i els digué:
—Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills.
29 Perquè vénen dies que la gent dirà: “Sortoses les estèrils, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han criat.” 30 Llavors començaran a dir a les muntanyes: “Caieu damunt nostre!”, i als turons: “Cobriu-nos!” 31 Perquè, si tracten així l’arbre verd, què en serà, del sec?
    32 En portaven també dos més, que eren criminals, per executar-los amb ell. 33 Quan arribaren a l’indret anomenat la Calavera, hi van crucificar Jesús, i també els criminals, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. 34 Jesús deia:
—Pare, perdona’ls, que no saben el que fan.
Després es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus.

    35 El poble era allà mirant-ho, però les autoritats se’n reien dient:
—Ell que va salvar-ne d’altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit!

    36 També l’escarnien els soldats; se li acostaven a oferir-li vinagre 37 i deien:
—Si ets el rei dels jueus, salva’t a tu mateix!

    38 Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «Aquest és el rei dels jueus.»
    39 Un dels criminals penjats a la creu l’injuriava dient:
—¿No ets el Messies? Doncs salva’t a tu mateix i a nosaltres!

    40 Però l’altre, renyant-lo, li respongué:
—¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena?
41 I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes. Aquest, en canvi, no ha fet res de mal.
    42 I deia:
—Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne.

    43 Jesús li digué:
—En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís.

Mort de Jesús


    44 Era ja cap al migdia quan es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda: 45 el sol s’havia amagat. Llavors la cortina del santuari s’esquinçà pel mig. 46 Jesús va cridar amb tota la força:
—Pare, a les teves mans confio el meu esperit.
I havent dit això, va expirar.

    47 Quan el centurió veié el que havia passat, donava glòria a Déu i deia:
—Realment, aquest home era innocent.

    48 Tota la gent que s’havia aplegat per a aquell espectacle, després de veure el que havia passat, se’n tornaven donant-se cops al pit. 49 S’estaven allà, a distància, tots els seus coneguts i les dones que l’havien seguit des de Galilea i que ara s’ho miraven.

Sepultura de Jesús


    50 Hi havia un home bo i just que es deia Josep. Era membre del Sanedrí, 51 però no havia donat suport a la seva decisió i actuació. Era natural d’Arimatea, una vila jueva, i esperava l’arribada del Regne de Déu. 52 Aquest home es presentà a Pilat per demanar-li el cos de Jesús. 53 Va baixar-lo de la creu, l’embolcallà amb un llençol i el va dipositar en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havien posat mai ningú. 54 Era el capvespre del dia de la preparació, a punt de començar el dissabte.
    55 Les dones que havien acompanyat Jesús des de Galilea seguiren fins allà, van veure el sepulcre i com hi dipositaven el cos de Jesús. 56 Després se’n tornaren i prepararen olis aromàtics i perfums. I durant el dissabte van observar el repòs que la Llei prescrivia.