Evangeli segons Lluc - 22

Complot contra Jesús

    1 S’acostava la festa dels Àzims, anomenada la Pasqua. 2 Els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven com podrien fer-s’ho per a matar Jesús, perquè tenien por del poble.
    3 Llavors Satanàs va entrar dins de Judes, l’anomenat Iscariot, que era del grup dels Dotze. 4 Aquest se n’anà a tractar amb els grans sacerdots i els caps de la guàrdia sobre com els podria entregar Jesús. 5 Ells se’n van alegrar i convingueren de donar-li diners. 6 Judes s’hi comprometé i buscava l’ocasió d’entregar-los-el sense que es produís un avalot de la gent.

Preparatius del sopar pasqual


    7 Va arribar el dia dels Àzims en què s’havia de sacrificar l’anyell pasqual. 8 Jesús envià Pere i Joan tot dient-los:
—Aneu a fer els preparatius perquè puguem menjar el sopar pasqual.

    9 Ells li preguntaren:
—On vols que el preparem?

    10 Els digué:
—Entrant a la ciutat, vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo fins a la casa on entri
11 i digueu a l’amo de la casa: “El Mestre et diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?” 12 Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran parada amb estores i coixins. Prepareu allí el sopar.
    13 Ells se’n van anar, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.

L’últim sopar


    14 Quan va ser l’hora, Jesús es posà a taula amb els apòstols 15 i els digué:
—Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió!
16 Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua trobi el seu compliment en el Regne de Déu.
    17 Llavors prengué una copa, digué l’acció de gràcies i afegí:
—Preneu això i repartiu-vos-ho,
18 perquè us asseguro que des d’ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu.
    19 Després prengué el pa, digué l’acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient:
—Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.

    20 I, havent sopat, féu igualment amb la copa, tot dient:
—Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres.
21 Però sapigueu que la mà del qui em traeix és a prop meu en aquesta taula. 22 El Fill de l’home fa el seu camí, com havia estat fixat per endavant, però ai de l’home que el traeix!
    23 Llavors començaren a preguntar-se l’un a l’altre quin d’ells seria capaç de fer una cosa així.

Discussió sobre qui és el més important


    24 Després hi hagué entre ells una discussió sobre quin havia de ser tingut pel més important. 25 Jesús els digué:
—Els reis de les nacions les dominen com si en fossin amos, i els qui tenen poder damunt d’elles es fan dir benefactors.
26 Però vosaltres no heu de ser pas així: el més important entre vosaltres ha d’ocupar el lloc del més jove, i el qui mana, el lloc del qui serveix. 27 Perquè, ¿qui és més important, el qui seu a taula o el qui serveix? ¿No ho és el qui seu a taula? Doncs jo, enmig de vosaltres, sóc com el qui serveix.
    28 »Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova, 29 i així com el meu Pare m’ha concedit la reialesa, jo també us la concedeixo a vosaltres: 30 menjareu i beureu a la meva taula en el meu regne, i us asseureu en trons per jutjar les dotze tribus d’Israel.

Anunci de les negacions de Pere


    31 »Simó, Simó, mira que Satanàs us ha reclamat per sacsejar-vos com qui garbella blat, 32 però jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe. I tu, quan t’hauràs penedit, enforteix els teus germans.
    33 Pere li digué:
—Senyor, estic disposat a anar amb tu a la presó i a la mort.

    34 Però Jesús li respongué:
—T’ho asseguro, Pere: avui no cantarà el gall que no hagis negat tres vegades que em coneixes.

Bossa, sarró i espasa


    35 Després els digué:
—Quan us vaig enviar sense bossa ni sarró ni sandàlies, ¿us va faltar alguna cosa?
Li respongueren:
—No res.

    36 Ell els digué:
—Doncs ara, el qui tingui una bossa, que la prengui, i que faci el mateix el qui tingui un sarró. I el qui no tingui espasa, que es vengui el mantell i se’n compri una.
37 Perquè us asseguro que s’ha de complir en mi allò que està escrit: Ha estat comptat entre els malfactors. Tot el que es refereix a mi s’està complint.
    38 Ells digueren:
—Senyor, aquí hi ha dues espases.
Ell els respongué:
—Ja n’hi ha prou!

Pregària de Jesús a la muntanya de les Oliveres


    39 Llavors sortí i se’n va anar, com de costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren també els deixebles.
    40 Arribat al lloc, els digué:
—Pregueu demanant de no caure en la temptació.

    41 Després se separà d’ells cosa d’un tret de pedra, s’agenollà i pregava 42 dient:
—Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva.

    43 Llavors se li va aparèixer un àngel del cel que el confortava. 44 Ple d’angoixa, pregava més intensament, i la seva suor era com gotes de sang que caiguessin fins a terra.
    45 Quan s’aixecà de la pregària, anà cap als deixebles i els va trobar adormits de la tristor. 46 Els digué:
—Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, per no caure en la temptació.

Jesús és detingut


    47 Encara Jesús parlava quan es va presentar un grup de gent: l’anomenat Judes, un dels Dotze, anava al davant d’ells i s’acostà a Jesús per besar-lo. 48 Jesús li digué:
—Judes, ¿amb un bes traeixes el Fill de l’home?

    49 Els qui eren al voltant de Jesús, en veure el que estava a punt de passar, digueren:
—Senyor, ¿ataquem amb l’espasa?

    50 I un d’ells va donar un cop d’espasa al criat del gran sacerdot i li tallà l’orella dreta.
    51 Però Jesús va dir:
—Deixeu-los fer!
I tocant-li l’orella, el va guarir.

    52 Després Jesús digué als grans sacerdots, als caps de la guàrdia del temple i als notables que havien vingut per detenir-lo:
—Heu sortit amb espases i garrots, com si fos un bandoler.
53 Mentre era amb vosaltres al temple cada dia, no vau gosar detenir-me. Però aquesta és la vostra hora: l’hora del poder de les tenebres.

Negacions de Pere


    54 El van agafar, doncs, i se’l van endur a la casa del gran sacerdot. Pere seguia de lluny. 55 Van encendre foc al mig del pati, s’hi assegueren al voltant, i Pere es va asseure entre ells. 56 Una criada el veié assegut vora el foc i, després de mirar-se’l fixament, va dir:
—Aquest home també hi anava, amb ell.

    57 Pere ho negà:
—No, dona; no el conec de res.

    58 Poc després, un altre el va veure i digué:
—Tu també ets d’ells.
Pere contestà:
—No, home; no ho sóc pas.

    59 Cosa d’una hora més tard, un altre s’hi entossudí:
—És veritat, aquest també era amb ell: si fins i tot és galileu!

    60 Però Pere va replicar:
—No, home; no sé de què parles.
A l’instant, mentre encara ell parlava, va cantar un gall.
61 Llavors el Senyor va girar-se i mirà Pere; i Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: «Avui, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.» 62 I així que va ser fora, va plorar amargament.

Burles de la guàrdia del temple


    63 Mentrestant, els homes que custodiaven Jesús l’escarnien i li pegaven. 64 Van tapar-li la cara i li preguntaven:
—Fes de profeta! Digue’ns qui t’ha pegat!

    65 I proferien contra ell moltes altres injúries.

Jesús davant el Sanedrí


    66 En fer-se de dia, es va reunir el consell del Sanedrí del poble, grans sacerdots i mestres de la Llei. Llavors van fer comparèixer Jesús a la sessió del consell 67 i li digueren:
—Si ets el Messies, digue’ns-ho.
Ell els respongué:
—Si us dic que sí, no em creureu,
68 i si us faig preguntes, no em respondreu. 69 Però des d’ara el Fill de l’home estarà assegut a la dreta del Déu totpoderós.
    70 Llavors tots van dir:
—Per tant, tu ets el Fill de Déu!
Jesús els contestà:
—Vosaltres dieu que ho sóc.

    71 Ells van dir:
—Per què necessitem el testimoni d’algú, si nosaltres mateixos acabem de sentir-lo dels seus propis llavis?