Evangeli segons Lluc - 13

Necessitat de convertir-se

    1 Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la dels sacrificis que oferien. 2 Jesús els respongué:
—¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus?
3 Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual. 4 I aquelles divuit persones que van morir a Siloè quan la torre els va caure al damunt, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? 5 Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

Paràbola de la figuera estèril


    6 I va afegir aquesta paràbola:
—Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n’hi trobà.
7 Llavors digué al qui li menava la vinya:
»—Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit d’aquesta figuera i no n’hi trobo. Talla-la. Per què ha d’ocupar la terra inútilment?

    8 »Ell li respongué:
»—Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems,
9 a veure si dóna fruit d’ara endavant. Si no, fes-la tallar.

Guarició d’una dona encorbada en dissabte


    10 Un dissabte, Jesús ensenyava en una de les sinagogues. 11 Hi havia allà una dona que des de feia divuit anys tenia una malaltia produïda per un esperit. Anava tota encorbada i no es podia redreçar per res. 12 Jesús, en veure-la, la va cridar i li digué:
—Dona, quedes lliure de la teva malaltia!

    13 Li va imposar les mans i a l’instant ella es redreçà i glorificava Déu. 14 Però el cap de la sinagoga, indignat perquè Jesús havia curat en dissabte, deia a la gent:
—Hi ha sis dies per a treballar. Veniu a fer-vos curar un d’aquests dies i no en dissabte.

    15 El Senyor li contestà:
—Hipòcrites! ¿No és veritat que també en dissabte tots deslligueu el bou i l’ase de l’estable i els porteu a l’abeurador?
16 ¿No calia, doncs, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham que Satanàs tenia subjectada des de feia divuit anys?
    17 Amb aquestes paraules, tots els seus adversaris van quedar avergonyits. La gent, en canvi, s’alegrava de totes les coses extraordinàries que feia.

Paràbola del gra de mostassa


    18 Jesús deia:
—A què s’assembla el Regne de Déu? A què el compararé?
19 És com un gra de mostassa que un home va sembrar en el seu hort. Va créixer i arribà a ser un arbre, i els ocells del cel van fer niu a les seves branques.

Paràbola del llevat


    20 I digué encara:
—A què compararé el Regne de Déu?
21 És com el llevat que una dona va amagar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.

L’entrada al Regne de Déu


    22 Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava per viles i pobles i ensenyava. 23 Algú li preguntà:
—Senyor, ¿són pocs els qui se salven?
Jesús els contestà:

    24 —Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè us dic que molts voldran entrar-hi i no podran.
    25 »Després que el cap de casa s’haurà alçat a tancar la porta, vosaltres us quedareu fora i començareu a trucar dient: “Senyor, obre’ns.” Ell us respondrà: “No sé d’on sou.” 26 Llavors us posareu a dir: “Hem menjat i hem begut amb tu, i has ensenyat per les nostres places.” 27 Ell us respondrà: “No sé d’on sou. Aparteu-vos de mi, tots els qui heu obrat el mal!” 28 Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents, quan veureu Abraham, Isaac, Jacob i tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres us hauran tret fora. 29 I vindrà gent d’orient i d’occident, del nord i del sud, i s’asseuran a taula en el Regne de Déu. 30 Hi ha darrers que seran primers, i primers que seran darrers.

Herodes vol matar Jesús


    31 En aquell mateix moment, alguns fariseus es van acostar a Jesús i li digueren:
—Vés-te’n d’aquí, que Herodes et vol matar.

    32 Ell els respongué:
—Aneu a dir a aquella guineu: “Avui i demà trec dimonis i curo malalts, i el tercer dia arribaré al terme.
33 Però cal que avui, demà i demà passat vagi fent el meu camí, perquè no convé que un profeta mori fora de Jerusalem.”

Lamentació sobre Jerusalem


    34 »Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, però no ho heu volgut. 35 Doncs bé, la vostra casa és abandonada. Us dic que no em veureu fins que arribi el temps que direu: Beneït el qui ve en nom del Senyor!