Evangeli segons Lluc - 5

Crida dels primers deixebles

    1 En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s’apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu. 2 Llavors veié dues barques amarrades vora l’aigua; els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. 3 Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l’apartés una mica de terra, s’assegué i instruïa la gent de la barca estant.
    4 Quan acabà de parlar, digué a Simó:
—Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar.

    5 Simó li respongué:
—Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, d’acord amb la teva paraula, calaré les xarxes.

    6 Ho feren així, i van arreplegar una quantitat tan gran de peix que les xarxes se’ls esquinçaven. 7 Llavors van fer senyal als companys de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s’enfonsaven.
    8 Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient:
—Aparta’t de mi, Senyor, que sóc un pecador!

    9 Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell quedaren plens d’estupor, 10 i igualment Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó:
—No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador d’homes.

    11 Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.

Guarició d’un leprós


    12 Una altra vegada, Jesús es trobava en una població on hi havia un home ple de lepra. Aquest home, en veure Jesús, es prosternà amb el front a terra i el pregà dient:
—Senyor, si vols, em pots purificar.

    13 Jesús va estendre la mà i el tocà dient:
—Ho vull, queda pur.
A l’instant la lepra el va deixar.
14 Jesús li manà que no ho digués a ningú, i afegí:
—Vés només a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova.

    15 L’anomenada de Jesús s’estenia cada vegada més, i molta gent s’aplegava per escoltar-lo i fer-se curar de les seves malalties. 16 Però ell es retirava en llocs solitaris i pregava.

Guarició d’un paralític


    17 Un dia Jesús ensenyava. Uns fariseus i uns doctors de la Llei, vinguts de tots els pobles de Galilea i Judea, i de Jerusalem, eren allà asseguts. Jesús, pel poder del Senyor, guaria els malalts. 18 Llavors es presentaren uns homes que duien en una llitera un paralític, i buscaven d’entrar-lo i posar-lo davant d’ell; 19 però, com que amb tanta gent no sabien per on entrar-lo, pujaren a la teulada, alçaren algunes teules i van baixar aquell home amb llitera i tot, i el deixaren al mig, davant de Jesús. 20 Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir:
—Home! Els teus pecats et són perdonats.

    21 Els mestres de la Llei i els fariseus començaren a pensar: «Qui és aquest que diu blasfèmies? Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»
    22 Jesús, que coneixia els seus pensaments, els replicà:
—Què és això que penseu en el vostre cor?
23 Què és més fàcil, dir: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir: “Aixeca’t i camina”? 24 Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té poder aquí a la terra de perdonar els pecats.
Llavors digué al paralític:
—T’ho mano: aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa.

    25 A l’instant, ell s’aixecà davant d’ells, prengué la llitera on jeia i se’n va anar cap a casa seva donant glòria a Déu. 26 Tots quedaren esbalaïts i donaven glòria a Déu. Plens de respecte, deien:
—Avui hem vist coses extraordinàries.

Jesús crida Leví, un publicà


    27 Després d’això, Jesús va sortir i veié un publicà que es deia Leví, assegut a la taula de recaptació d’impostos, i li digué:
—Segueix-me.

    28 Ell ho deixà tot, s’aixecà i es posà a seguir-lo.
    29 Després Leví va preparar un gran banquet en honor de Jesús a casa seva, i molts publicans i altra gent eren a taula amb ells. 30 Els fariseus i els seus mestres de la Llei murmuraven contra els deixebles de Jesús i els deien:
—Per què mengeu i beveu amb els publicans i els pecadors?

    31 Jesús els respongué:
—El metge, no el necessiten els qui estan sans, sinó els qui estan malalts.
32 No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors.

Discussió sobre el dejuni


    33 Llavors li digueren:
—Els deixebles de Joan dejunen sovint i fan pregàries, igual que els dels fariseus. Però els teus mengen i beuen.

    34 Jesús els contestà:
—¿Podeu fer dejunar els convidats a noces mentre l’espòs és amb ells?
35 Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres; aquells dies sí que dejunaran.
    36 Els proposà també una paràbola:
—Ningú no talla un pedaç d’un vestit nou i el posa en un vestit vell: si ho fes així, hauria esquinçat el vestit nou, i el pedaç tret del nou no s’avindria amb el vell.
37 I ningú no posa vi nou en bots vells: si ho fes així, el vi nou rebentaria els bots i s’escamparia, i els bots es farien malbé. 38 El vi nou s’ha de posar en bots nous. 39 Ningú que begui vi vell, no en vol després de nou, perquè diu: “El vell és millor.”