Evangeli segons Marc - 14

Complot contra Jesús

    1 Faltaven dos dies per a la festa de Pasqua i dels Àzims. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven la manera d’apoderar-se de Jesús amb engany i matar-lo. 2 Deien:
—No ho fem durant la festa, no fos cas que hi hagués un avalot del poble.

Unció de Jesús a Betània


    3 Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. Mentre era a taula, vingué una dona que duia una ampolleta d’alabastre plena d’un perfum de nard autèntic i molt costós. La dona trencà l’ampolleta i buidà el perfum sobre el cap de Jesús. 4 Alguns comentaven indignats:
—De què serveix llençar així aquest perfum?
5 S’hauria pogut vendre per més de tres-cents denaris i donar els diners als pobres.
I la censuraven.

    6 Però Jesús digué:
—Deixeu-la! Per què la molesteu? Ha fet amb mi una bona acció.
7 De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres, i els podreu fer el bé sempre que voldreu; en canvi, a mi, no sempre em tindreu. 8 Aquesta dona ha fet el que podia fer: s’ha anticipat a ungir el meu cos preparant-lo per a la sepultura. 9 En veritat us dic que, quan l’evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i explicaran això que ha fet.

Judes s’ofereix per trair Jesús


    10 Judes Iscariot, un dels Dotze, se n’anà a trobar els grans sacerdots per entregar-los Jesús. 11 Ells, en sentir-ho, se’n van alegrar molt i prometeren que li donarien diners. I Judes buscava la manera d’entregar-lo en el moment oportú.

Preparatius del sopar pasqual


    12 El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l’anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús:
—On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual?

    13 Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec:
—Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo,
14 i allà on entri digueu al cap de casa: “El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?” 15 Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar.
    16 Els deixebles se n’anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.

Anunci de la traïció de Judes


    17 Arribat el capvespre, Jesús vingué amb els Dotze. 18 I mentre eren a taula, tot sopant, Jesús digué:
—En veritat us ho dic: un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi.

    19 Ells es van posar tristos i li anaven preguntant, l’un rere l’altre:
—¿No sóc pas jo?

    20 Jesús els respongué:
—Un dels Dotze, un que suca amb mi al mateix plat.
21 El Fill de l’home se’n va, tal com l’Escriptura ha dit d’ell, però ai de l’home que el traeix! A aquest home, més li valdria no haver nascut.

L’últim sopar


    22 Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué:
—Preneu: això és el meu cos.

    23 Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. 24 Els digué:
—Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom.
25 En veritat us dic que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu.
    26 I després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.

Anunci de les negacions de Pere


    27 Llavors Jesús els digué:
—Tots fallareu, perquè diu l’Escriptura: Colpiré el pastor, i les ovelles es dispersaran.
28 Però després de la meva resurrecció aniré davant vostre a Galilea.
    29 Pere li va dir:
—Ni que tots fallin, jo no.

    30 Jesús li digué:
—En veritat t’ho dic: avui, aquesta mateixa nit, abans del segon cant del gall, m’hauràs negat tres vegades.

    31 Però ell afirmava amb més insistència:
—Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré.
I tots els altres deien el mateix.

Pregària de Jesús a Getsemaní


    32 Van arribar en un terreny anomenat Getsemaní, i Jesús digué als seus deixebles:
—Seieu aquí mentre jo prego.

    33 Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i angoixa, 34 i els digué:
—Sento a l’ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu.

    35 S’avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s’allunyés d’ell aquella hora. 36 Deia:
— Abbà, Pare, tot t’és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols.

    37 Després va cap a ells i els troba dormint. Diu a Pere:
—Simó, dorms? ¿No has estat capaç de vetllar una hora?
38 Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble.
    39 Se n’anà una altra vegada i va pregar dient les mateixes paraules. 40 Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. Ells no sabien què dir-li.
    41 Va cap a ells per tercera vegada i els diu:
—Dormiu ara i reposeu! Tot s’ha acabat. Ha arribat l’hora: el Fill de l’home és entregat a les mans dels pecadors.
42 Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí.

Jesús és detingut


    43 Immediatament, quan encara Jesús parlava, es presenta Judes, un dels Dotze. L’acompanyava un grup de gent amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots, dels mestres de la Llei i dels notables. 44 El qui el traïa els havia donat aquesta contrasenya:
—És el qui jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben custodiat.

    45 A l’instant se li va acostar i li digué:
—Rabí!
I el besà.

    46 Ells s’abraonaren sobre Jesús i el detingueren. 47 Però un dels presents desembeinà l’espasa i, d’un cop, tallà l’orella al criat del gran sacerdot.
    48 Jesús els digué:
—Heu sortit a agafar-me amb espases i garrots, com si fos un bandoler.
49 Cada dia era amb vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir. Però és que s’han de complir les Escriptures.
    50 Llavors tots l’abandonaren i fugiren.
    51 El seguia un jove, cobert només amb un llençol, i el van agafar. 52 Però ell es va desfer del llençol i va fugir tot nu.

Jesús davant el Sanedrí


    53 Llavors es van endur Jesús a casa del gran sacerdot i s’hi reuniren tots els grans sacerdots, els notables i els mestres de la Llei. 54 Pere el va seguir de lluny fins a dintre el pati del palau del gran sacerdot i s’estava assegut amb els guardes, escalfant-se vora el foc.
    55 Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una declaració contra Jesús per fer-lo morir, però no en trobaven cap, 56 perquè molts declaraven en fals contra ell, però les seves declaracions no concordaven. 57 Alguns s’aixecaren a presentar contra ell aquesta falsa acusació:
    58 —Nosaltres vam sentir que deia: “Jo destruiré aquest santuari, fet per mans d’home, i en tres dies en construiré un altre, no fet per mans d’home.”
    59 Però ni així no concordava la seva declaració.
    60 Llavors el gran sacerdot es posà dret, va anar cap al mig i preguntà a Jesús:
—¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan?

    61 Però ell callava i no va respondre res. Novament, el gran sacerdot l’interrogà i li digué:
—¿Tu ets el Messies, el fill del Beneït?

    62 Jesús respongué:
—Sí, sóc jo; i veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós i venint amb els núvols del cel.

    63 Aleshores el gran sacerdot s’esquinçà els vestits tot exclamant:
—Per què necessitem més testimonis?
64 Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia. Què us en sembla?
Tots van sentenciar que mereixia pena de mort.

    65 Llavors alguns van començar a escopir-li, a tapar-li la cara, a donar-li cops de puny i a dir-li:
—Fes de profeta!
I els guardes li pegaven bufetades.

Negacions de Pere


    66 Mentrestant, Pere era a baix, al pati. Arriba una de les criades del gran sacerdot 67 i, en veure’l allà escalfant-se, se’l queda mirant i li diu:
—Tu també hi anaves, amb el Natzarè, amb Jesús.

    68 Pere ho negà:
—No sé ni entenc de què parles.
Llavors va sortir fora, al vestíbul, i un gall va cantar.

    69 La criada el va veure i començà a dir una altra vegada als qui eren allí:
—Aquest és un d’ells.

    70 Pere tornà a negar-ho.
Poc després els qui eren allà li tornaren a dir:
—És veritat que ets un d’ells: si fins i tot ets galileu!

    71 Però ell es posà a maleir i a jurar dient:
—Jo no conec aquest home de qui parleu!

    72 A l’instant va cantar el gall per segona vegada. Pere es va recordar d’allò que Jesús li havia dit: «Abans del segon cant del gall, m’hauràs negat tres vegades.»
I va esclatar en plors.