Evangeli segons Marc - 9

    1 I afegia:
—En veritat us dic que alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist arribar amb poder el Regne de Déu.

Transfiguració de Jesús


    2 Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan i se’ls endugué a part tots sols dalt d’una muntanya alta. Allí es transfigurà davant d’ells: 3 els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. 4 Llavors se’ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. 5 Pere digué a Jesús:
—Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.

    6 No sabia pas què deia, d’esglaiats que estaven. 7 Llavors es formà un núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu:
—Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.

    8 Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.
    9 Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. 10 Ells retingueren aquestes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts».
    11 Després preguntaven a Jesús:
—Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies?

    12 Jesús els respongué:
—És cert que Elies ha de venir primer a restablir-ho tot. Però llavors, per què l’Escriptura diu del Fill de l’home que ha de patir molt i ha de ser tingut per no res?
13 Doncs bé, jo us asseguro que Elies ja ha vingut i que han fet d’ell el que els ha semblat, tal com d’ell diu l’Escriptura.

Guarició d’un noi posseït d’un esperit maligne


    14 Quan van arribar on eren els altres deixebles, veieren una gentada al seu voltant i uns mestres de la Llei que discutien amb ells. 15 Tota la gent, sorpresos de veure Jesús, anaren corrents a saludar-lo. 16 Jesús els preguntà:
—Què discutíeu amb ells?

    17 Un de la gent li respongué:
—Mestre, t’he portat el meu fill, posseït d’un esperit que el priva de parlar.
18 Quan se n’apodera, sigui on sigui, el tira per terra, i el noi treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He dit als teus deixebles que l’hi traguessin, però no han pogut.
    19 Jesús els diu:
—Generació descreguda! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi.

    20 Ells l’hi portaren. Així que l’esperit veié Jesús, provocà convulsions al noi; el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera. 21 Jesús preguntà al seu pare:
—Quant de temps fa que li passa això?
Ell contestà:
—Des de petit.
22 Sovint l’ha tirat al foc i a l’aigua per matar-lo. Però si pots fer-hi res, tingues compassió de nosaltres, ajuda’ns!
    23 Jesús li respongué:
—Em dius si puc fer-hi res... Tot és possible al qui creu.

    24 A l’instant el pare del noi exclamà:
—Crec, però ajuda la meva poca fe!

    25 Jesús, veient que hi acudia més gent, increpà l’esperit maligne amb aquestes paraules:
—Esperit mut i sord, jo t’ho mano: surt d’aquest noi i no hi tornis a entrar més.

    26 Llavors l’esperit va sortir enmig de xiscles i de grans convulsions, i el noi quedà com mort: tothom deia que ja no vivia. 27 Però Jesús el va prendre per la mà, el va aixecar i el noi es posà dret.
    28 Un cop a casa tots sols, els seus deixebles li preguntaven:
—Com és que nosaltres no l’hem pogut treure?

    29 Ell els va respondre:
—Esperits d’aquesta mena només es poden treure amb la pregària.

Jesús anuncia per segona vegada la seva mort i resurrecció


    30 Sortint d’allà, travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. 31 Instruïa els seus deixebles i els deia:
—El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà.

    32 Ells no entenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes.

El més important


    33 Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà:
—Què discutíeu pel camí?

    34 Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells era el més important. 35 Aleshores s’assegué, va cridar els Dotze i els va dir:
—Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots.

    36 Llavors va agafar un infant, el posà enmig d’ells, el prengué en braços i els digué:
    37 —Qui acull un d’aquests infants en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.

Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres


    38 Joan digué a Jesús:
—Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.

    39 Jesús respongué:
—No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi.
40 Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. 41 Tothom qui us doni un got d’aigua pel fet que sou de Crist, en veritat us dic que no quedarà sense recompensa.

Fer caure en pecat


    42 »Però al qui fa caure en pecat un d’aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar.
    43 »Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l’infern, al foc que no s’apaga. 44 (44)
    45 »Si el peu et fa caure en pecat, talla-te’l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l’infern. 46 (46)
    47 »I si l’ull et fa caure en pecat, arrenca-te’l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l’infern, 48 on el cuc no mor i el foc no s’apaga. 49 Tothom serà salat amb foc.
    50 »La sal és bona, però, si perd la salabror, amb què la tornareu salada? Tingueu sal enmig vostre i viviu en pau entre vosaltres.