Jesús, conduït davant de Pilat
(Mc 15,1; Lc 23,1; Jn 18,28)

    ¹ Quan va despuntar el dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble prengueren l’acord de fer morir Jesús. ^{* 2} I després de lligar-lo, se’l van endur i l’entregaren a Pilat, el governador. ^*

Mort de Judes ^*

    ³ Aleshores Judes, el qui l’havia traït, ^* quan veié que l’havien condemnat, es penedí del que havia fet. Va retornar les trenta monedes de plata als grans sacerdots i als notables, ^{* 4} i els digué:
—He pecat entregant a la mort sang innocent. ^*
Però ells li contestaren:
—I a nosaltres què ens importa? Això és cosa teva.
    ⁵ Ell va llençar les monedes al santuari i sortí. Se’n va anar i es va penjar. ^*
    6 Els grans sacerdots recolliren les monedes tot dient-se:
—No és permès de tirar-les al tresor del temple, perquè són preu de sang. ^*
    7 Llavors van prendre l’acord de comprar amb aquells diners el Camp del Terrisser per sepultar-hi els forasters. ⁸ Per això, fins al dia d’avui aquell camp s’anomena Camp de Sang. ⁹ Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: ^* Prengueren les trenta monedes, el preu d’aquell que alguns israelites ^* havien avaluat, ¹⁰ i les donaren a canvi del Camp del Terrisser, tal com m’havia ordenat el Senyor. ^*

Jesús, interrogat per Pilat
(Mc 15,2-5; Lc 23,3-5; Jn 18,33-38)

    ¹¹ Jesús comparegué davant el governador. El governador el va interrogar:
—¿Tu ets el rei dels jueus? ^*
Jesús li respongué:
—Tu ho dius. ^*
    12 Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables. ^*
    13 Aleshores Pilat li diu:
—¿No sents quants testimonis presenten contra tu? ^*
    14 Però Jesús no li va respondre res sobre cap acusació, ^* i el governador n’estava tot sorprès.

Jesús, condemnat a mort
(Mc 15,6-15; Lc 23,13-25; Jn 18,39-19,16)

    ¹⁵ Cada any, per la festa de Pasqua, el governador acostumava a deixar lliure el pres que la gent volia. ¹⁶ Llavors tenien un pres famós, un tal Barrabàs. ^{* 17} Quan la gent, doncs, s’hagué reunit, Pilat els digué:
—Qui voleu que us deixi lliure, Barrabàs, o Jesús, l’anomenat Messies?
    ¹⁸ Deia això perquè sabia que li havien entregat Jesús per enveja.
    ¹⁹ Mentre Pilat seia al tribunal, la seva muller li feu arribar aquest missatge:
—Desentén-te del cas d’aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d’ell. ^*
    20 Mentrestant els grans sacerdots i els notables van convèncer la gent que reclamessin Barrabàs i fessin matar Jesús. ²¹ El governador els preguntà:
—Quin d’aquests dos voleu que us deixi lliure?
Ells respongueren:
—Barrabàs!
    ²² Pilat els diu:
—I de Jesús, l’anomenat Messies, què n’he de fer?
Tots van respondre:
—Que el crucifiquin! ^*
    23 Ell replicà:
—Però quin mal ha fet?
Ells cridaven encara més fort:
—Que el crucifiquin!
    ²⁴ Pilat, veient que no en treia res i que més aviat començava un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i va dir:
—Jo soc innocent de la sang d’aquest home. Això és cosa vostra. ^*
    25 Tot el poble respongué:
—Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills! ^*
    26 Llavors els deixà lliure Barrabàs i, després de fer assotar Jesús, ^* el va entregar perquè fos crucificat.

Burles dels soldats
(Mc 15,16-20; Jn 19,2-3)

    ²⁷ Els soldats del governador es van endur Jesús dins el pretori ^* i reuniren al seu voltant tota la cohort. ^{* 28} El van despullar, el cobriren amb una capa de color escarlata ^{* 29} i li posaren al cap una corona d’espines que havien trenat, i a la mà dreta una canya. ^* S’agenollaven davant d’ell i l’escarnien dient:
—Salve, rei dels jueus! ^*
    30 Li escopien, li prenien la canya i li pegaven al cap.
    ³¹ Acabada la burla, li tragueren la capa, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo.

Crucifixió de Jesús
(Mc 15,21-32; Lc 23,26-43; Jn 19,17-27)

    ³² Quan sortien van trobar un home de Cirene, que es deia Simó, ^* i l’obligaren a portar la creu de Jesús. ³³ Arribats en un indret anomenat Gòlgota ^* —que vol dir «lloc de la Calavera»—, ³⁴ li donaren a beure vi barrejat amb fel; ^* ell el va tastar, però no en volgué beure.
    ³⁵ Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus. ^{* 36} I s’estaven asseguts allà custodiant-lo.
    ³⁷ Damunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus.» ^*
    38 Juntament amb ell foren crucificats dos bandolers, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. ^{* 39} Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa ^{* 40} i dient:
—Tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, ^* salva’t a tu mateix, si ets Fill de Déu, ^* i baixa de la creu!
    ⁴¹ Igualment se’n burlaven els grans sacerdots, amb els mestres de la Llei i els notables, ^* tot dient:
    ⁴² —Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar. ^* És rei d’Israel: ^* que baixi ara de la creu i creurem en ell! ⁴³ Ha confiat en Déu: que l’alliberi ara, si tant se l’estima! Ell, que va dir: “Soc Fill de Déu”! ^*
    44 Els bandolers que havien estat crucificats amb ell l’insultaven de la mateixa manera.

Mort de Jesús
(Mc 15,33-41; Lc 23,44-49; Jn 19,28-30)

    ⁴⁵ Des del migdia fins a les tres de la tarda ^* es va estendre una foscor per tota la terra. ^{* 46} I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força:
— Elí, Elí, ¿lemà sabactani? —que vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?» ^*
    47 En sentir-ho, alguns dels qui eren allí deien:
—Aquest crida Elies. ^*
    48 De seguida un d’ells corregué a prendre una esponja, la xopà de vinagre, ^* la clavà en una canya i la hi donava perquè begués. ⁴⁹ Els altres deien:
—Deixa, a veure si ve Elies a salvar-lo.
    ⁵⁰ Però Jesús tornà a cridar amb tota la força, i va exhalar l’esperit. ^*
    51 Llavors, la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix, ^* la terra tremolà, les roques s’esberlaren, ⁵² els sepulcres s’obriren, i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar; ^{* 53} sortiren dels sepulcres i, després de la resurrecció de Jesús, van entrar a la ciutat santa i s’aparegueren a molts. ^*
    54 El centurió i els qui amb ell custodiaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que havia passat, van agafar molta por i deien:
—És veritat: aquest era Fill de Déu. ^*
    55 També hi havia allà moltes dones que s’ho miraven de lluny estant. Havien seguit Jesús des de Galilea i li prestaven ajut. ⁵⁶ Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu. ^*

Sepultura de Jesús
(Mc 15,42-47; Lc 23,50-56; Jn 19,38-42)

    ⁵⁷ Arribat el capvespre, ^* vingué un home ric d’Arimatea, ^* que es deia Josep i era també deixeble de Jesús. ⁵⁸ Aquest anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús, i Pilat va manar que l’hi donessin. ⁵⁹ Josep prengué el cos, l’embolcallà amb un llençol per estrenar ⁶⁰ i el va dipositar en un sepulcre nou, que ell s’havia fet tallar a la roca. Després va fer rodolar una gran pedra a l’entrada del sepulcre i se n’anà. ⁶¹ També eren allà Maria Magdalena i l’altra Maria, assegudes enfront del sepulcre. ^*

La guàrdia al sepulcre

    ⁶² El dissabte, l’endemà del dia de la preparació, ^* els grans sacerdots i els fariseus ^* es reuniren i anaren a trobar Pilat ⁶³ per dir-li:
—Senyor, ens hem recordat que aquell impostor, quan encara vivia, va dir: “Al cap de tres dies ressuscitaré.” ^{* 64} Dona ordre, doncs, que assegurin el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i després diguessin al poble: “Ha ressuscitat d’entre els morts.” Seria una impostura pitjor que la primera.
    ⁶⁵ Pilat els digué:
—Aquí teniu una guàrdia. Aneu al sepulcre i assegureu-lo tan bé com sapigueu.
    ⁶⁶ Ells anaren al sepulcre i l’asseguraren segellant-ne la pedra de l’entrada i posant-hi la guàrdia. ^*