Evangeli segons Mateu - 26

Complot contra Jesús

    1 Quan Jesús hagué acabat tots aquests ensenyaments, va dir als seus deixebles:
    2 —D’aquí a dos dies, tal com sabeu, és la festa de Pasqua, i el Fill de l’home serà entregat perquè el crucifiquin.
    3 Aleshores els grans sacerdots i els notables del poble es van reunir al palau del gran sacerdot, anomenat Caifàs, 4 i prengueren l’acord d’apoderar-se de Jesús amb engany i matar-lo. 5 Deien:
—No ho fem durant la festa, que no hi hagi un avalot entre el poble.

Unció de Jesús a Betània


    6 Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. 7 Mentre era a taula, se li va acostar una dona que duia una ampolleta d’alabastre plena d’un perfum molt valuós i el buidà sobre el cap de Jesús. 8 Els deixebles, en veure-ho, deien indignats:
—De què serveix llençar-lo així?
9 S’hauria pogut vendre a bon preu i donar els diners als pobres.
    10 Jesús se n’adonà i els digué:
—Per què molesteu aquesta dona? Ha fet amb mi una bona acció.
11 De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres; en canvi, a mi, no sempre em tindreu. 12 Aquesta dona, abocant sobre el meu cos aquest perfum, ha preparat la meva sepultura. 13 En veritat us dic que, quan aquest evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i explicaran això que ha fet.

Judes s’ofereix per trair Jesús


    14 Llavors un dels Dotze, l’anomenat Judes Iscariot, se n’anà a trobar els grans sacerdots 15 i els digué:
—Què esteu disposats a donar-me si us entrego Jesús?
Ells li van oferir trenta monedes de plata.
16 I des d’aleshores Judes buscava una ocasió per entregar-lo.

Preparatius del sopar pasqual


    17 El primer dia dels Àzims, els deixebles anaren a dir a Jesús:
—On vols que et fem els preparatius per a menjar el sopar pasqual?

    18 Ell respongué:
—Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li: “El Mestre diu: La meva hora és a prop. Faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva.”

    19 Els deixebles van complir el que Jesús els havia ordenat i prepararen el sopar pasqual.

Anunci de la traïció de Judes


    20 Arribat el capvespre, Jesús es posà a taula amb els Dotze. 21 Mentre sopaven, digué:
—En veritat us ho dic: un de vosaltres em trairà.

    22 Molt entristits, li anaven preguntant, l’un rere l’altre:
—¿No sóc pas jo, Senyor?

    23 Jesús respongué:
—Un que suca amb mi al mateix plat és el qui em trairà.
24 El Fill de l’home se’n va, tal com l’Escriptura ha dit d’ell, però ai de l’home que el traeix! A aquest home, més li valdria no haver nascut.
    25 Judes, el qui el traïa, li preguntà:
—¿No sóc pas jo, rabí?
Ell li respongué:
—Tu ho has dit.

L’últim sopar


    26 Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, tot donant-lo als deixebles, digué:
—Preneu, mengeu-ne: això és el meu cos.

    27 Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies i els la donà tot dient:
—Beveu-ne tots,
28 que això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom en perdó dels pecats. 29 Us asseguro que des d’ara ja no beuré d’aquest fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou amb vosaltres en el Regne del meu Pare.
    30 I després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.

Anunci de les negacions de Pere


    31 Llavors Jesús els digué:
—Aquesta nit, per causa meva, tots vosaltres fallareu, perquè diu l’Escriptura: Colpiré el pastor, i es dispersaran les ovelles del ramat.
32 Però quan hauré ressuscitat aniré davant vostre a Galilea.
    33 Pere li va contestar:
—Ni que, per causa teva, tots fallin, jo no fallaré pas.

    34 Jesús li digué:
—En veritat t’ho dic: aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.

    35 Llavors Pere li diu:
—Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré.
I tots els altres deixebles digueren el mateix.

Pregària de Jesús a Getsemaní


    36 Llavors Jesús va arribar amb els deixebles en un terreny anomenat Getsemaní, i els digué:
—Seieu aquí mentre vaig allà a pregar.

    37 Va prendre amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, i començà a sentir tristor i angoixa. 38 Llavors els digué:
—Sento a l’ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi.

    39 S’avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava dient:
—Pare meu, si és possible, que aquesta copa s’allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols.

    40 Després va cap als deixebles i els troba dormint. Diu a Pere:
—Així, doncs, ¿no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi?
41 Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble.
    42 Se n’anà per segona vegada i va pregar dient:
—Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat.

    43 Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven.
    44 Els deixà i se’n tornà a pregar per tercera vegada, dient les mateixes paraules. 45 Llavors va cap als deixebles i els diu:
—Dormiu ara i reposeu! S’acosta l’hora, i el Fill de l’home serà entregat en mans dels pecadors.
46 Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí.

Jesús és detingut


    47 Encara Jesús parlava quan va arribar Judes, un dels Dotze. L’acompanyava molta gent amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. 48 El qui el traïa els havia donat aquest senyal:
—És el qui jo besaré: deteniu-lo.

    49 A l’instant es va acostar a Jesús i li digué:
—Salve, rabí!
I el besà.

    50 Jesús li digué:
—Company, estigues pel que has de fer.
Llavors s’abraonaren sobre Jesús i el detingueren.
51 Però un dels qui anaven amb ell posà la mà a l’espasa, la desembeinà i, d’un cop, tallà l’orella al criat del gran sacerdot.
    52 Jesús li diu:
—Torna l’espasa a la beina, que tots els qui empunyen l’espasa, per l’espasa moriran.
53 ¿Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m’enviaria més de dotze legions d’àngels. 54 Però llavors, com es complirien les Escriptures, segons les quals cal que sigui així?
    55 En aquella mateixa hora, Jesús digué a la gent:
—Heu sortit a agafar-me amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia estava assegut al temple ensenyant i no em vau detenir.
56 Però tot això ha passat perquè es complís el que hi ha escrit en els llibres dels Profetes.
Llavors tots els deixebles l’abandonaren i fugiren.

Jesús davant el Sanedrí


    57 Els qui havien detingut Jesús se’l van endur a casa de Caifàs, el gran sacerdot, on s’havien reunit els mestres de la Llei i els notables. 58 Pere el seguia de lluny, fins que va arribar al pati del palau del gran sacerdot. Hi entrà i s’assegué amb els guardes per veure quin seria el desenllaç.
    59 Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una falsa declaració contra Jesús per fer-lo morir, 60 però no en van trobar cap, tot i que es van presentar molts falsos testimonis. Finalment se’n presentaren dos 61 que van declarar:
—Aquest va dir: “Puc destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies.”

    62 Llavors el gran sacerdot es posà dret i va dir a Jesús:
—¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan?

    63 Però Jesús callava. El gran sacerdot li digué:
—Et conjuro pel Déu viu que ens diguis si tu ets el Messies, el Fill de Déu.

    64 Jesús li respon:
—Tu ho has dit. Us ho asseguro: des d’ara veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós i venint sobre els núvols del cel.

    65 Aleshores el gran sacerdot s’esquinçà els vestits exclamant:
—Ha blasfemat! Per què necessitem més testimonis? Ara mateix acabeu de sentir la blasfèmia.
66 Què us en sembla?
Ells respongueren:
—Mereix pena de mort!

    67 Llavors es posaren a escopir-li a la cara i a donar-li cops de puny. Altres li pegaven bufetades 68 tot dient:
—Fes de profeta, Messies! Digue’ns qui t’ha pegat!

Negacions de Pere


    69 Mentrestant, Pere s’estava assegut a fora, al pati. Se li va acostar una criada i li digué:
—Tu també hi anaves, amb Jesús, el Galileu.

    70 Pere ho negà davant de tothom:
—No sé de què parles.

    71 Quan Pere sortia cap al portal, el va veure una altra criada i digué als qui eren allí:
—Aquest anava amb Jesús, el Natzarè.

    72 Pere ho tornà a negar tot jurant:
—No conec aquest home.

    73 Poc després, els qui eren allí es van acostar a Pere i li digueren:
—És veritat que tu també ets d’ells: si fins i tot se’t nota per l’accent amb què parles.

    74 Llavors es posà a maleir i a jurar dient:
—Jo no conec aquest home!
A l’instant va cantar el gall.
75 Pere es va recordar d’allò que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.»
I així que va ser fora, va plorar amargament.