Evangeli segons Mateu - 9

Guarició d’un paralític

    1 Llavors Jesús pujà en una barca, va passar a l’altra riba i anà al seu poble. 2 Allà li dugueren un paralític ajagut en una llitera. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir al paralític:
—Coratge, fill, et són perdonats els pecats.

    3 Hi havia allà uns mestres de la Llei que es deien dintre seu: «Aquest blasfema.»
    4 Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els replicà:
—Per què penseu amb dolenteria en el vostre cor?
5 Què és més fàcil, dir: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir: “Aixeca’t i camina”? 6 Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.
Llavors diu al paralític:
—Aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa.

    7 Ell s’aixecà i se’n va anar cap a casa seva. 8 La gent, en veure-ho, sentí un gran respecte, i glorificava Déu que havia donat als homes un poder tan gran.

Jesús crida Mateu, el publicà


    9 Mentre se n’anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut a la taula de recaptació d’impostos, i li digué:
—Segueix-me.
Ell s’aixecà i el va seguir.

    10 Més tard, mentre era a taula a casa seva, van acudir-hi molts publicans i altres pecadors i es posaren a taula amb Jesús i els seus deixebles. 11 Quan els fariseus ho veieren, preguntaren als deixebles:
—Per què el vostre mestre menja amb els publicans i els pecadors?

    12 Jesús ho va sentir i digué:
—El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts.
13 Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.

Discussió sobre el dejuni


    14 Els deixebles de Joan van anar a trobar Jesús i li preguntaren:
—Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis, i els teus deixebles no dejunen?

    15 Jesús els contestà:
—¿Poden estar tristos els convidats a noces mentre l’espòs és amb ells? Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres, i llavors sí que dejunaran.

    16 »Ningú no posa en un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: el pedaç estiraria la roba del vestit i es faria un esquinç més gros. 17 Tampoc no posen vi nou en bots vells: els bots es rebentarien, el vi s’escamparia i els bots es farien malbé. El vi nou s’ha de posar en bots nous, i així es conserven bots i vi.

Guarició d’una dona amb hemorràgies. Una noia, retornada a la vida


    18 Mentre Jesús els parlava, es presentà un home important, es va prosternar davant d’ell i li digué:
—La meva filla s’acaba de morir. Però vine a imposar-li la mà i viurà.

    19 Jesús s’aixecà i el seguí, acompanyat dels seus deixebles.
    20 Hi havia una dona que patia d’hemorràgies des de feia dotze anys. Se li va acostar per darrere i li tocà la borla del mantell, 21 perquè pensava: «Només que li pugui tocar el mantell, ja em curaré.» 22 Jesús es girà i, en veure-la, digué:
—Coratge, filla, la teva fe t’ha salvat.
I la dona quedà curada des d’aquell moment.

    23 Quan Jesús va arribar a casa d’aquell home important i veié els flautistes i l’aldarull de la gent, 24 va dir:
—Aparteu-vos: la noia no és morta, sinó que dorm.
Però ells es burlaven de Jesús.
25 Quan la gent va ser fora, Jesús entrà, agafà la noia per la mà, i ella va aixecar-se. 26 I la notícia d’aquest fet s’escampà per tota aquella regió.

Guarició de dos cecs


    27 Mentre Jesús se n’anava d’allà, dos cecs el seguien tot cridant:
—Fill de David, tingues pietat de nosaltres!

    28 Quan va arribar a casa, els cecs l’anaren a trobar. Jesús els preguntà:
—¿Creieu que ho puc fer, això?
Li responen:
—Sí que ho creiem, Senyor.

    29 Llavors els va tocar els ulls dient:
—Que es faci segons la vostra fe.

    30 I els ulls se’ls van obrir. Jesús els advertí severament:
—Mireu que ningú no ho sàpiga.

    31 Però ells, així que van sortir, escamparen la seva fama per tota aquella regió.

Guarició d’un mut endimoniat


    32 Quan ells se n’anaven, van portar a Jesús un mut endimoniat. 33 Tan bon punt Jesús va treure el dimoni, el mut es posà a parlar. La gent, meravellada, deia:
—No s’havia vist mai res de semblant a Israel.

    34 Però els fariseus deien:
—Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.

Jesús es compadeix de les multituds


    35 Jesús recorria totes les viles i pobles, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint malalties i xacres de tota mena.
    36 En veure les multituds, se’n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor. 37 Llavors diu als seus deixebles:
—La collita és abundant, però els segadors són pocs.
38 Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats.