Daniel (fragments grecs) - 13

    1 Un home que es deia Joaquim vivia a Babilònia. 2 S’havia casat amb Susanna, filla de Quelcies, dona de gran bellesa i fidel al Senyor. 3 Els seus pares, que eren justos, l’havien educada en la Llei de Moisès. 4 Joaquim era molt ric i posseïa un parc a tocar de casa seva. Els jueus solien acudir-hi, perquè ell era l’home de més prestigi.

Susanna es nega a pecar


    5 Aquell any els jutges designats d’entre el poble eren dos ancians d’aquells de qui el Senyor havia dit: «La maldat ha sortit de Babilònia, d’ancians cridats a fer de jutges i que passaven per ser guies del poble.» 6 Aquests dos freqüentaven la casa de Joaquim, i els qui tenien algun plet acudien a ells per resoldre’l.
    7 Quan al migdia la gent es retirava, Susanna entrava a passejar-se pel parc del seu marit. 8 Els dos ancians, que veien cada dia com hi entrava i s’hi passejava, van sentir desig de posseir-la: 9 perderen el seny i, apartant els ulls del Déu del cel, oblidaren els seus justos decrets. 10 Tots dos cremaven de desig per ella, però es dissimulaven l’un a l’altre la passió que els turmentava. 11 I encara que tots dos tenien ganes de jeure amb Susanna, els feia vergonya de confessar-ho. 12 Cada dia espiaven àvidament per veure-la.
    13 Una vegada l’un va dir a l’altre:
—Anem-nos-en a casa, que ja és hora de dinar.
Se’n van anar, doncs, cadascú pel seu costat,
14 però, tornant sobre els seus passos, es trobaren tots dos allà mateix. Quan es van preguntar per què tornaven, es van confessar l’un a l’altre la passió que sentien per Susanna. Llavors, de comú acord, van decidir d’esperar una ocasió per a trobar-la tota sola.
    15 I vet aquí que, mentre esperaven el moment favorable, un dia Susanna va entrar al parc com els altres dies, acompanyada tan sols de dues minyones. Com que feia calor, tenia ganes de banyar-se. 16 No hi havia ningú més que els dos ancians, que l’espiaven d’amagat. 17 Susanna va dir a les minyones:
—Porteu-me ungüents i perfums i tanqueu les portes del parc, que em banyaré.

    18 Així ho van fer. Van tancar les portes i van sortir per una porta lateral, per anar a buscar les coses que els havien encomanat. Però no van veure els dos ancians que estaven amagats. 19 Així que van ser fora les minyones, els dos ancians van córrer cap a Susanna 20 i li digueren:
—Mira, les portes del parc són tancades i no ens veu ningú. Et desitgem, cedeix i jeu amb nosaltres!
21 Si no, t’acusarem dient que hi havia amb tu un jove i que per això havies fet fora les minyones.
    22 Susanna va sospirar tot dient:
—Estic agafada per totes bandes: si faig això, m’espera la mort; i, si no ho faig, no m’escaparé de les vostres mans.
23 Però més m’estimo caure a les vostres mans sense haver fet res que no pas pecar contra el Senyor.
    24 Llavors Susanna es va posar a cridar amb totes les forces. Els dos ancians també van cridar contra ella, 25 i un d’ells va córrer a obrir les portes del parc. 26 Quan els del servei de la casa van sentir aquella cridòria, entraren corrents per la porta lateral, a veure què li passava, a Susanna. 27 Quan els ancians van explicar la seva versió dels fets, els criats van quedar molt avergonyits. Mai no s’havia dit de Susanna res de semblant.

Els dos ancians calumnien Susanna


    28 L’endemà, quan el poble es va reunir a casa de Joaquim, el marit de Susanna, es van presentar també els dos ancians, amb el propòsit criminal de fer-la morir. Davant de tothom van ordenar:
    29 —Feu venir Susanna, filla de Quelcies i muller de Joaquim.
Així ho van fer.
30 Susanna va comparèixer acompanyada dels seus pares, dels seus fills i de tots els parents. 31 Era una dona molt delicada, que feia goig de veure. 32 Aquells miserables van manar que li traguessin el vel que li cobria la cara, per poder-se rabejar contemplant la seva bellesa. 33 Els familiars i tots els qui la veien no paraven de plorar. 34 Els dos ancians, drets enmig del poble, van posar les mans sobre el cap de Susanna. 35 Ella, plorant, va alçar els ulls al cel, perquè el seu cor confiava en el Senyor. 36 Els dos ancians van declarar:
—Mentre nosaltres ens passejàvem tots sols pel parc, va entrar aquesta amb dues minyones, va tancar les portes i va fer sortir les minyones.
37 Aleshores se li va acostar un jove que estava amagat i va jeure amb ella. 38 Nosaltres, que érem en un racó del parc, quan vam veure aquella infàmia, vam córrer cap a ells 39 i els vam trobar junts. Al jove no el vam poder atrapar: com que era més fort que nosaltres, va obrir les portes i va fugir corrents. 40 A aquesta, la vam agafar, però per molt que li preguntàvem qui era aquell jove, 41 no ens ho volgué dir. De tot això, nosaltres en som testimonis.
L’assemblea del poble se’ls va creure, com a ancians i jutges que eren, i van condemnar Susanna a mort.
42 Ella cridà amb totes les forces:
—Déu etern, que coneixes les coses amagades i ho veus tot abans que existeixi:
43 tu saps prou que m’acusen falsament. Ara hauré de morir, sense haver fet res del que aquests s’han inventat contra mi.

Intervenció de Daniel


    44 El Senyor va escoltar el clam de Susanna. 45 Quan se l’enduien per matar-la, Déu desvetllà l’esperit sant en un noi jove que es deia Daniel. 46 Ell, doncs, es va posar a cridar fort:
—Jo sóc innocent de la mort d’aquesta dona!

    47 Tota la gent es va girar cap a ell i li replicaren:
—Què vols dir amb això?

    48 Ell, dret al mig de tothom, continuà:
—Israelites, ¿tan poc seny teniu que, sense examinar l’acusació ni comprovar si és certa, heu condemnat una dona d’Israel?
49 Torneu al lloc del judici, que el testimoni d’aquests era fals.
    50 Tot el poble se’n tornà de pressa. Els altres ancians van dir a Daniel:
—Vine, seu entre nosaltres i explica’t, perquè Déu t’ha donat el seny d’un ancià.

    51 Daniel els va dir:
—Separeu aquests dos ben lluny l’un de l’altre, i jo els interrogaré.

    52 Un cop separats, en va cridar un i li va dir:
—Home envellit en el mal! Ara pagaràs els pecats que has anat cometent
53 amb les teves sentències injustes. Condemnaves els innocents i absolies els culpables, per més que el Senyor diu: “No condemnis a mort l’innocent o el just.” 54 Si realment vas veure aquesta dona, digues sota quin arbre els has vistos jeure junts.
Ell respongué:
—Sota un freixe.

    55 Daniel va replicar:
—Has encertat la mentida que et costarà el cap. L’àngel de Déu ja ha rebut l’ordre d’esqueixar-te: et partirà pel mig.

    56 Daniel el va fer retirar i manà que portessin l’altre. Li va dir:
—Fill de Canaan i no de Judà! La bellesa d’una dona t’ha seduït, el desig t’ha pervertit el cor.
57 Això fèieu amb les dones d’Israel, i elles, per por, hi consentien. Però una de Judà no ha pogut suportar la vostra infàmia. 58 Ara, doncs, digues-me sota quin arbre els has atrapat jaient junts.
Ell respongué:
—Sota una alzina.

    59 Daniel va replicar:
—També tu has encertat la mentida que et costarà el cap. L’àngel de Déu s’ha alzinat contra tu espasa en mà: et partirà pel mig i us exterminarà d’una vegada!

    60 Llavors tota l’assemblea va cridar, i beneïen Déu, que salva els qui esperen en ell. 61 Després es van girar contra els dos ancians que Daniel, amb les seves pròpies paraules, havia deixat convictes de fals testimoni. Els van fer el mateix que ells havien maquinat contra el proïsme, 62 tal com mana la Llei de Moisès, i els van executar. Aquell dia una vida innocent es va salvar.
    63 Quelcies i la seva dona van lloar Déu per la seva filla Susanna, juntament amb Joaquim, el seu marit, i tots els parents, perquè s’havia demostrat que no havia comès res d’indigne.
    64 I, des d’aquell dia, el prestigi de Daniel anà creixent enmig del poble.