Baruc - 2

    1 »El Senyor ha complert l’amenaça que havia pronunciat contra nosaltres, contra els jutges que havien guiat Israel, contra els nostres reis, contra els nostres governants i contra la gent d’Israel i de Judà. 2 Mai no s’havia vist sota el cel res de semblant al que el Senyor va fer a Jerusalem, d’acord amb el que hi ha escrit en la Llei de Moisès: 3 que nosaltres arribaríem cadascú a menjar la carn del propi fill i de la pròpia filla! 4 El Senyor va posar el seu poble en mans de tots els reialmes veïns perquè sofrissin els escarnis i la desolació enmig de totes les nacions del voltant, on el Senyor els havia dispersat. 5 Ara han estat esclaus en lloc de senyors. I és que nosaltres hem pecat contra el Senyor, el nostre Déu, i no l’hem escoltat.
    6 »Tu ets just, Senyor Déu nostre. Som nosaltres i els nostres pares els qui ens hem d’avergonyir com fem avui. 7 Ens han caigut al damunt totes les calamitats amb què el Senyor ens havia amenaçat. 8 Nosaltres no hem apaivagat el Senyor abandonant cadascú les inclinacions del seu cor pervers. 9 I el Senyor ha vetllat per descarregar contra nosaltres aquests desastres, ell que és just en tot el que ens ha manat. 10 Nosaltres no l’hem escoltat quan ens deia que seguíssim els manaments que ell ens proposava.

Súplica


    11 »Ara, Senyor, Déu d’Israel, que vas fer sortir d’Egipte el teu poble amb mà forta, amb senyals i prodigis, amb gran vigor i amb braç poderós, i et vas fer una anomenada com la que encara tens avui, 12 reconeixem que hem pecat, som culpables, hem desobeït tots els teus manaments, Senyor, Déu nostre. 13 Aparta de nosaltres la teva indignació, que només en quedem pocs enmig de les nacions on ens has dispersat. 14 Escolta, Senyor, la súplica i les pregàries que t’adrecem: salva’ns per amor de tu mateix i fes que siguin benvolents amb nosaltres els qui ens han deportat. 15 Que tota la terra reconegui que tu ets el Senyor, el nostre Déu, i que Israel i el seu llinatge porten el teu nom. 16 Senyor, guaita des del teu temple sant i fixa’t en nosaltres. Senyor, para l’orella i escolta. 17 Obre els ulls i mira: els qui han mort, els qui ja es troben al país dels morts, els qui ja no tenen dins el pit l’alè de vida, no reconeixeran pas la teva glòria i la teva justícia. 18 Tan sols reconeixerà la teva glòria i la teva justícia el qui té l’ànima molt afligida, el qui camina afeblit i amb el cap baix, que té els ulls esllanguits i l’ànima afamada. 19 Senyor, Déu nostre, implorem la teva misericòrdia no pas invocant els mèrits dels nostres pares i dels nostres reis. 20 De fet, has abocat sobre nosaltres la teva indignació, tal com havies predit pels teus servents, els profetes, quan ens deien: 21 “Això diu el Senyor: Sotmeteu-vos al rei de Babilònia i serviu-lo, i podreu viure al país que vaig donar als vostres pares. 22 Però si no escolteu el que diu el Senyor, si no us sotmeteu al rei de Babilònia, 23 jo, el Senyor, faré callar en els pobles de Judà i a les places de Jerusalem els crits de joia i de festa, el cant del nuvi i de la núvia: tot el país quedarà desolat, sense habitants.”
    24 »Nosaltres no hem escoltat el que tu ens deies, no ens hem sotmès al rei de Babilònia, i tu has complert les amenaces que ens havies anunciat per boca dels teus servents, els profetes: els ossos dels nostres reis, els ossos dels nostres pares han estat trets dels sepulcres; 25 mireu-los ara, exposats a la calor del dia i al fred de la nit, ells, que després de moltes sofrences havien mort de fam, per l’espasa, o deportats. 26 I el temple que portava el teu nom, l’has deixat en l’estat que avui es troba, per la maldat del poble d’Israel i de Judà.
    27 »Tanmateix, Senyor Déu nostre, t’has comportat amb nosaltres com escau a la teva moderació i a la teva gran misericòrdia, 28 tal com havies promès per boca del teu servent Moisès el dia que li vas ordenar d’escriure la teva Llei en presència dels fills d’Israel. Tu els vas dir: 29 “Si no escolteu la meva veu, aquesta multitud tan immensa es convertirà en una petita cosa enmig de les nacions on els dispersaré. 30 Ja sé que no m’escoltaran, perquè són un poble que va a la seva. Però en el país on viuran deportats, acabaran reflexionant. 31 Llavors comprendran que jo sóc el Senyor, el seu Déu. Allà els donaré un cor ben disposat i unes orelles que hi sentin. 32 En el país on viuran deportats, em lloaran i es recordaran del meu nom. 33 Allà es recordaran on els van dur els seus pares pecant contra mi, el Senyor; deixaran d’anar a la seva i renunciaran a les seves males accions. 34 Llavors els faré tornar a la terra que vaig prometre als seus pares Abraham, Isaac i Jacob, i en seran els amos. Els multiplicaré, no minvaran. 35 I faré amb ells una aliança eterna: jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. No trauré mai més el meu poble d’Israel fora de la terra que li vaig donar.”