Siràcida (Eclesiàstic) - 41

La mort

    1 Oh mort, que n’és, d’amarg, el teu record
per a l’home que viu tranquil entre els seus béns,
per a l’home sense neguits i que en tot s’obre camí,
que és capaç encara d’apreciar els plaers!

    2 Oh mort, que n’ets, de benvinguda,
per a l’home necessitat i mancat de forces,
per al vell esgotat que passa neguit per tot,
que es revolta i ha acabat la paciència!

    3 No temis la sentència de la mort,
pensa en els qui t’han precedit i en els qui et seguiran després.

    4 Morir és la sentència que el Senyor dóna a tothom;
per què negar-se a la voluntat de l’Altíssim?
Tant si són deu com cent o mil els anys que visquis,
en el país dels morts ningú no t’ho retraurà.

El destí dels pecadors


    5 Els fills dels pecadors es tornen detestables
i també ho són els qui freqüenten les cases dels impius.

    6 L’herència dels fills dels pecadors es perdrà,
i als seus descendents només els quedarà el deshonor.

    7 Els fills blasmaran el pare impiu,
perquè són injuriats per culpa seva.

    8 Ai de vosaltres, homes impius,
que heu abandonat la Llei de l’Altíssim!

    9 Si us multipliqueu, tot serà per a la ruïna;
si naixeu, tindreu una vida maleïda
i, quan moriu, tindreu la sort dels maleïts.

    10 Tot el que surt de la terra, a la terra retorna;
així els impius, que van de la maledicció a la perdició.

El bon nom


    11 Es fa dol davant els cadàvers dels pecadors,
però el seu nom dolent serà esborrat.

    12 Preocupa’t pel teu nom, perquè et sobreviurà:
dura més que mil grans tresors d’or.

    13 La vida d’una persona bona té una durada limitada,
però el bon nom resta per sempre.

Coherència en la vida


    14 Fills meus, conserveu en pau l’educació que heu rebut.
Saviesa amagada i tresor enterrat,
de què serveixen?

    15 Val més l’home que amaga la seva niciesa
que no pas el que amaga la seva saviesa.

Instrucció sobre la vergonya


    16 Ara us diré de què us heu d’avergonyir,
perquè no està bé d’avergonyir-se per qualsevol cosa,
encara que no hi ha res que estigui bé per a tothom.

    17 Avergonyiu-vos, davant els pares, de cometre actes libidinosos;
davant governants i poderosos, de mentir;

    18 davant jutges i magistrats, de cometre un delicte;
davant l’assemblea i el poble, de violar la Llei;
davant un company i un amic, de fer el mal;

    19 davant els veïns, de robar;
davant la veritat de Déu i l’aliança,
de posar el colze sobre el pa.
Avergonyeix-te de rebre o de donar de mala gana,

    20 de no respondre als qui et saluden,
de mirar una prostituta,

    21 de girar la cara a un parent,
d’apropiar-te de la part o del present que no et toca,
de recrear-te en la dona d’un altre,

    22 de tenir familiaritats amb la minyona del veí,
i més encara, d’acostar-te al seu llit.
Avergonyeix-te de dir paraules insultants als amics
o de retreure’ls el que tu els has regalat.