Siràcida (Eclesiàstic) - 40

    1 Greus problemes han estat creats per a tots els homes,
un jou feixuc pesa sobre els fills d’Adam
des del dia que surten de les entranyes de la mare
fins al dia que retornen a la que és mare de tots.

    2 Allò que rumien i els fa por
és la idea d’una espera: la del dia de la mort.

    3 Des del qui seu en un tron gloriós
fins al qui jeu humiliat a la pols i a la cendra,

    4 des del qui vesteix de porpra i porta la corona
fins al qui només duu un parrac de borràs,

    5 tots coneixen la ira i la gelosia, la torbació i el trasbals,
la por de la mort, la rancúnia i la discòrdia.
I quan es posen al llit per descansar,
els somnis nocturns els alteren el pensament.

    6 Reposen una estona, quasi gens,
i ja es troben, en somnis, com si fossin en ple dia,
pertorbats per visions que els assalten,
com si fossin fugitius del front de batalla.

    7 En el moment de més necessitat es desperten,
admirats d’haver tingut por per no res.

    8 Aquesta és la situació de tots els vivents, de l’home a la bèstia;
però, per al qui peca, és set vegades pitjor:

    9 sempre mort i sang, discòrdies i guerres,
calamitats i fam, destrucció i flagells!

    10 Tot això ha estat creat per als injustos,
i per culpa d’ells vingué el diluvi.

    11 Tot el que ve de la terra, a la terra retorna,
i el que ve de les aigües torna al mar.

La fi de les injustícies


    12 Els suborns i les injustícies desapareixeran,
però la fidelitat subsistirà per sempre.

    13 Les fortunes injustes s’assecaran com un torrent,
es perdran com el retruny del tro enmig de la tempesta.

    14 Té alegria el qui no es queda res per a ell;
semblantment, dels qui desobeeixen la Llei de Déu
no en quedarà ni rastre.

    15 La descendència dels impius no rebrotarà,
perquè aquesta gent impura són com arrels en una roca sense terra.

    16 La canya que creix vora l’aigua o a la riba d’un riu
serà arrencada abans que qualsevol altra herba;

    17 però la generositat és com un paradís beneït
i l’almoina que es fa resta per sempre.

El bo i el millor


    18 És dolça la vida del qui treballa per ell i del qui va a jornal,
però és més dolça encara la del qui troba un tresor.

    19 Tenir molts fills o fundar una ciutat perpetua el nom,
però és encara millor una dona irreprotxable.

    20 El vi i la música alegren el cor,
però és encara més gran estimar la saviesa.

    21 La flauta i l’arpa fan una bella melodia,
però és encara més gentil una paraula agradable.

    22 La gràcia i la bellesa són un plaer per als ulls,
però encara és millor la verdor dels sembrats.

    23 L’amic i el company es troben al moment just,
però encara és més oportú quan es troben la muller i el marit.

    24 Els germans i els qui ajuden apareixen en moments difícils,
però encara més que tots dos salva l’almoina.

    25 L’or i la plata donen una posició segura,
però encara és més apreciat un bon consell.

    26 La riquesa i la força donen confiança,
però encara en dóna més la veneració del Senyor.
Si veneres el Senyor, no et manca res;
amb ell no et cal cercar cap ajuda.

    27 La veneració del Senyor és com un paradís beneït,
et protegeix més que cap altra glòria.

La mendicitat


    28 Fill meu, no visquis com un captaire;
val més morir que captar.

    29 L’home que es deleix per la taula dels altres
té un viure que no és vida:
es rebaixa per obtenir menjars d’altri.
L’home instruït i ben educat se’n guarda, de tot això.

    30 Només un desvergonyit pot dir que és bonic anar a captar;
però, quan diu això, un foc li crema a les entranyes.