Siràcida (Eclesiàstic) - 28

    1 El qui es venja toparà amb la venjança del Senyor,
que no deixarà passar cap de les seves faltes.

    2 Perdona les ofenses que t’hagi fet el teu proïsme,
i aleshores, quan preguis, Déu et perdonarà els pecats.

    3 Si un es manté furiós contra un altre,
¿com pot pretendre el perdó del Senyor?

    4 Si no té pietat d’un home que és com ell,
¿com pot pregar pel perdó dels seus propis pecats?

    5 Si l’home, que és un simple mortal, guarda rancúnia,
¿de qui podrà obtenir el perdó dels seus pecats?

    6 Pensa en la teva fi i deixa d’odiar,
pensa en la mort i en la corrupció i resta fidel als manaments.

    7 Recorda’t, doncs, dels manaments i no guardis rancúnia al proïsme,
recorda’t de l’aliança de l’Altíssim
i passa per alt les ofenses que has rebut.

Les baralles


    8 Allunya’t de les baralles si vols evitar el pecat,
que els homes violents encenen sempre les disputes.

    9 Els dolents mouen brega entre els amics
i sembren la discòrdia enmig dels qui vivien en pau.

    10 Com més llenya hi ha, més gros és el foc;
com més obstinació, més s’enverina la baralla;
com més fort és un home, més gran és la seva violència;
i com més ric, més creix la seva ira.

    11 Una disputa sobtada pot encendre el foc
i una baralla inesperada pot acabar en sang.

    12 Si bufes sobre una brasa, el foc s’encén;
però si hi escups al damunt, s’apaga:
totes dues coses surten de la boca.

Les males llengües


    13 Maleïts els murmuradors i els qui van amb hipocresia!
Han fet que es perdés molta gent de pau.

    14 Les males llengües han destrossat molta gent
i els han fet fugir de país en país,
han destruït ciutats poderoses
i han arruïnat famílies importants.

    15 Han fet que dones honestes fossin repudiades
i que les espoliessin del fruit dels seus treballs.

    16 Qui fa cas de les males llengües no trobarà repòs
ni viurà tranquil enlloc.

    17 Un cop de fuet et deixa una ferida,
però un cop donat amb la llengua et trencarà els ossos.

    18 L’espasa n’ha fet morir molts,
però no tants com n’han fet caure les males llengües.

    19 Feliç el qui està a cobert dels seus cops
i no ha provat el seu furor,
que no ha hagut d’arrossegar el seu jou
ni ha estat lligat per les seves cadenes!

    20 Perquè el seu jou és de ferro,
i les seves cadenes, de bronze.

    21 La mort provocada per les males llengües és una mala mort,
encara que val més ser mort que viure en un infern.

    22 Però no poden res contra els homes justos:
les seves flames no els podran cremar.

    23 Són els qui abandonen el Senyor, els qui hi cauran.
En ells les males llengües cremaran sense apagar-se:
els sortiran a l’encontre com un lleó
i els faran a trossos com una pantera.
24a Mira, si encercles el teu camp amb una tanca d’espines,
25b posa’t també un forrellat a la porta de la boca.
24b Si tanques en lloc segur la teva plata i el teu or,
25a pensa també a mesurar les teves paraules.

    26 Vigila bé que la llengua no et faci relliscar,
no fos cas que caiguessis davant el qui et sotja.

Els béns i l’alegria de viure ()

Els préstecs