Siràcida (Eclesiàstic) - 24

    1 La Saviesa fa l’elogi d’ella mateixa,
enmig del seu poble proclama la seva glòria.

    2 Pren la paraula en l’assemblea de l’Altíssim,
es glorifica davant el seu poder.

    3 Diu: «Jo he sortit de la boca de l’Altíssim
i com una boira he cobert la terra.

    4 Jo habitava a les altures celestials,
tenia el tron dalt la columna de núvol.

    5 Jo sola he seguit la volta del cel
i m’he passejat per les profunditats dels oceans.

    6 El meu poder s’estenia sobre les ones de la mar i sobre tota la terra,
sobre tots els pobles i totes les nacions.

    7 Entre tots ells, cercava un lloc per a reposar,
una heretat on poder-me establir.

    8 Llavors el creador de l’univers em va donar una ordre,
el qui m’havia creat m’indicà on havia de residir.
Em digué: “Vés a habitar entre els descendents de Jacob,
pren Israel com a heretat teva.”

    9 Abans que el temps comencés, em va crear,
i mai més no deixaré d’existir.

    10 Oficiava a la tenda santa, davant de Déu;
per això m’he establert a la muntanya de Sió.

    11 Així m’ha fet reposar a la ciutat estimada,
a Jerusalem, on exerceixo el meu poder.

    12 M’he arrelat en un poble gloriós,
en la possessió del Senyor tinc la meva heretat.

    13 Hi he crescut com un cedre del Líban,
com un xiprer de les muntanyes de l’Hermon.

    14 M’hi he fet gran com la palmera d’Enguedí,
com el roser que brota a Jericó,
com la bella olivera de la plana;
com un plàtan hi he crescut.

    15 He escampat el meu perfum com el cinamom i la ginesta,
com una planta de mirra finíssima,
com la resina perfumada de gàlban, ònix i estorac,
i com el fum de l’encens de la tenda santa.

    16 He eixamplat les meves branques com una alzina,
branques esplèndides i boniques.

    17 Sóc com una vinya que treu brots plens de bellesa,
i els meus fruits són esplèndids i abundants.

    18 Jo sóc la mare del bell amor i de la veneració de Déu,
del coneixement i de la santa esperança.
Jo ofereixo tots aquests dons als meus fills;
jo estic sempre amb els qui Déu ha escollit.

    19 »Veniu a mi, vosaltres que em desitgeu,
i sacieu-vos dels meus fruits.

    20 Guardar el meu record és més dolç que la mel,
posseir-me és més dolç que la bresca.

    21 Els qui em mengen, encara tindran més fam de mi,
i els qui em beuen, encara tindran més set.

    22 Qui fa cas de mi no quedarà confós,
qui treballa amb mi no pecarà.»

La saviesa i la Llei de Déu


    23 Tot això és el llibre de l’aliança de l’Altíssim,
la Llei que Moisès ens va prescriure
perquè fos l’herència de les comunitats dels descendents de Jacob.

    24 No deixeu de treure la vostra força del Senyor,
agafeu-vos a ell, i ell us refermarà.
El Senyor, el totpoderós, és l’únic Déu,
ningú no salva fora d’ell.

    25 La Llei desborda de saviesa com el riu Fison,
com el Tigris quan vénen els primers fruits.

    26 Baixa plena d’intel·ligència com l’Eufrates,
com el Jordà al temps de la sega.

    27 Fa brillar com la llum els seus ensenyaments,
és com el Guihon al temps de la verema.

    28 Del primer al darrer dels homes,
ningú no ha acabat de conèixer la saviesa ni de descobrir-la,

    29 perquè els pensaments de la saviesa són més grans que la mar,
i els seus consells, més profunds que l’oceà.

    30 I jo, que sóc com un canal que rep aigua d’un riu,
com un aqüeducte que la porta a un jardí,

    31 vaig dir-me: «Regaré el meu jardí,
amararé d’aigua els meus parterres.»
I vet aquí que el meu canal s’ha convertit en riu,
i el meu riu s’ha convertit en mar.

    32 Faré que els meus ensenyaments siguin brillants com l’aurora
i que resplendeixin fins molt lluny.

    33 Escamparé la seva doctrina com una profecia,
la transmetré a les generacions futures.

    34 Fixeu-vos que no m’he pas fatigat per a mi tot sol,
sinó per a tots els qui cerquen la saviesa.

Marits i mullers ()

Tres coses bones i tres coses dolentes