Siràcida (Eclesiàstic) - 21

Fugir del pecat

    1 Fill meu, si has pecat, no hi tornis més
i demana perdó per les teves faltes passades.

    2 Fuig del pecat com d’una serp,
que si t’hi acostes et mossegarà.
Les seves dents són dents de lleó
que arrenquen la vida dels homes.

    3 Tota desobediència a la Llei és com una espasa de dos talls:
la seva ferida no té remei.

    4 La prepotència i la insolència arruïnen les fortunes:
així desapareixen els béns de l’orgullós.

    5 La pregària del pobre va de dret a l’oïda de Déu:
ell no trigarà a fer-li justícia.

    6 Qui no suporta que l’avisin, segueix el camí dels pecadors,
però qui venera el Senyor es converteix de cor.

    7 El cridaner es coneix de lluny,
però l’home assenyat sap quan rellisca.

    8 Qui es fa una casa amb diners d’un altre
és com qui aplega pedres per al túmul de la pròpia tomba.

    9 Una reunió de pecadors és com una pila d’estopa:
acabarà entre flames i foc.

    10 El camí dels pecadors és pla i sense sotracs,
però al final hi ha la boca de la mort.

El savi i el neci


    11 Qui guarda la Llei del Senyor domina els seus pensaments,
i així el temor del Senyor es transforma en saviesa.

    12 No es pot educar un home incapaç de fer res,
però hi ha gent capaç que ho amarga tot.

    13 El coneixement del savi és abundós com un aiguat,
i els seus consells, com una font d’aigua viva.

    14 El cap d’un estúpid és com un vas esquerdat
que no pot retenir cap coneixement.

    15 Si un home instruït sent una paraula sàvia,
l’aprova i encara hi aprofundeix;
si la sent un imbècil, li desplau
i se la tira a l’esquena.

    16 Les explicacions d’un estúpid són pesades com el fardell quan fas camí,
però les de l’home intel·ligent són sempre agradables.

    17 En les reunions es volen sentir les opinions de l’home sensat,
per a poder reflexionar sobre les seves paraules.

    18 La saviesa és per a l’estúpid com una casa enrunada,
tot el saber del ximple són paraules sense solta.

    19 L’educació és per al neci com una cadena als peus
o com manilles a les mans.

    20 L’estúpid riu de manera escandalosa;
l’home sensat, en canvi, a penes somriu en silenci.

    21 L’educació és per a l’home assenyat com una joia d’or,
com una polsera a la mà dreta.

    22 El beneit entra tot seguit a dins de casa;
a l’home d’experiència, en canvi, li fa respecte entrar.

    23 El poca-solta, des de la porta, mira a dins per tafanejar;
l’home ben educat s’espera fora.

    24 És de mal educat escoltar darrere la porta;
a l’home de seny li cau la cara de vergonya.

    25 Els forasters, de tot fan comentaris,
però l’home prudent mesura molt les paraules.

    26 L’estúpid parla sense pensar;
el savi, primer pensa i després parla.

    27 Quan l’impiu maleeix el qui l’acusa
es maleeix a si mateix.

    28 Qui diu mal dels altres s’embruta a si mateix
i es fa avorrir de tots els qui l’envolten.