Siràcida (Eclesiàstic) - 18

La grandesa del Senyor

    1 El qui viu eternament ha creat totes les coses alhora.
    2 Només el Senyor pot ser proclamat just,
i no n’hi ha d’altre fora d’ell.

    3 Ell governa el món amb un gest de la seva mà,
i tot obeeix la seva voluntat,
perquè ell ho regeix tot amb el seu poder,
separa el que és sagrat del que és profà.

    4 No ha concedit a ningú d’anunciar les seves obres.
Qui podria descobrir la seva grandesa?

    5 Qui podria mesurar el seu immens poder
i posar-se a explicar tot el seu amor?

    6 No se’n pot treure res ni s’hi pot afegir res:
les meravelles del Senyor no es poden esbrinar.

    7 Quan l’home acaba, llavors ell tot just comença,
i quan s’atura un moment, l’home queda desconcertat.

    8 Què és l’home? De què serveix?
Què val el bé que fa o el mal que comet?

    9 La vida d’un home dura molt si arriba a cent anys,
i ningú no pot preveure el moment del repòs etern.

    10 Comparats amb l’eternitat, tots els seus pocs anys
són com una gota d’aigua del mar o com un gra de sorra.

    11 Per això el Senyor és tan pacient amb els homes
i aboca damunt d’ells la seva misericòrdia.

    12 Ell veu i sap bé com n’és, de trista, la seva fi,
i per això és tan abundant el seu perdó.

    13 L’home té pietat dels qui té a la vora,
però el Senyor s’apiada de tothom:
renya, corregeix, educa,
i torna a casa els esgarriats, com fa un pastor amb el seu ramat.

    14 Té pietat dels qui acullen la seva instrucció
i s’afanyen a obeir els seus manaments.

El domini d’un mateix ()

La manera de fer favors


    15 Fill meu, si fas el bé a algú,
no l’humiliïs amb els teus retrets.
Si ofereixes un regal,
no hi ajuntis paraules amargues.

    16 Una paraula bona val més que un regal:
és com la rosada que treu la xardor.

    17 És cert que una bona paraula val més que un bell regal,
però l’home generós sap unir una cosa i l’altra.

    18 L’insensat fa sempre retrets sense mostrar cap tacte,
i l’envejós, quan regala alguna cosa, fa plorar.

La prudència dels savis


    19 Abans de parlar, informa’t;
si no vols caure malalt, cuida’t.

    20 Examina’t tu mateix abans del judici
i trobaràs el perdó quan arribi el moment de passar comptes.

    21 No esperis a estar malalt per a humiliar-te,
i si peques, mostra el teu penediment.

    22 Si has fet un vot, que res no t’impedeixi de complir-lo al seu temps,
i no esperis fins al dia de la mort per a posar-te en regla.

    23 Abans de fer un vot, pensa-t’hi bé,
que no fossis pas d’aquells qui tempten el Senyor.

    24 Pensa que pots merèixer la seva indignació el dia de la mort
i que et pot castigar i girar-te la cara.

    25 Quan vingui un temps d’abundància, recorda’t del temps de fam;
quan sigui temps de riquesa, pensa en la misèria i la pobresa.

    26 Del matí al vespre el temps canvia,
i tot passa de pressa davant el Senyor.

    27 En tot això, l’home savi pren precaucions
i, quan el pecat senyoreja, evita de fer el mal.

    28 Els homes intel·ligents reconeixen la saviesa
i honoren el qui l’ha trobada.

    29 Els qui saben parlar donen prova de ser savis,
i escampen, com pluja abundosa, proverbis ben trobats.
Val més fer confiança a un mestre únic
que lligar-se estúpidament a una cosa morta.

Domini d’un mateix


    30 No et deixis dominar pels teus desigs,
refrena les passions.

    31 Si vols satisfer tots els teus desigs,
seràs la riota dels teus enemics.

    32 No posis el teu goig en el fet de portar una gran vida,
no fos cas que et sortís molt car.

    33 No et tornis pobre fent festes amb diners manllevats,
quan no tens res a la bossa,
perquè et poses un parany a tu mateix.