Siràcida (Eclesiàstic) - 16

Benvolença i severitat de Déu

    1 No desitgis una colla de fills inútils,
no t’alegris de tenir fills impius.

    2 Encara que siguin molts, no te n’alegris
si no veneren el Senyor.

    3 No confiïs que visquin molts anys
ni tinguis esperança perquè són molts;
hauràs de plorar abans d’hora,
perquè aviat els veuràs morir.
Val més tenir-ne un que no pas mil,
i morir sense fills és millor que tenir fills impius.

    4 Un sol home intel·ligent pot fer prosperar una ciutat,
però d’un nombrós llinatge d’impius no en quedarà res.

    5 Els meus ulls n’han vistes moltes, de coses així,
i les meves orelles n’han sentides de més fortes:

    6 Un dia, un foc va abrusar una assemblea de pecadors;
una altra vegada, l’enuig diví s’encengué contra un poble infidel.

    7 No va perdonar els gegants dels temps antics,
que es creien forts per a revoltar-se.

    8 No va plànyer els qui vivien a la ciutat de Lot:
els detestava per l’orgull que tenien.

    9 No va tenir pietat de la nació corrompuda:
foren exterminats pels seus pecats.
Tot això ho ha fet a les nacions de cor insensible,
i no es va deixar apaivagar pel seu nombrós poble sant.

    10 La mateixa sort tingueren els sis-cents mil homes
que s’havien aplegat amb el cor endurit.
El Senyor els castigà i després en va tenir pietat,
els va ferir i després els va curar.
El Senyor vetllà per ells mostrant-se misericordiós i conduint-los.

    11 Encara que hi hagués un sol home rebel,
seria estrany que quedés sense càstig.
El Senyor sap compadir-se, però també castigar,
i mostra la seva força quan perdona, però també quan s’indigna.

    12 Tant com és gran el seu amor, és gran la seva severitat;
ell judica els homes segons les seves obres.

    13 El culpable no s’escaparà emportant-se el botí,
i l’esperança del just no quedarà confosa.

    14 Déu tindrà en compte les caritats que s’hagin fet;
cadascú rebrà el que mereixin les seves obres.

    15 El Senyor va endurir el faraó perquè no el reconegués;
llavors intervingué i féu conèixer els seus prodigis per tota la terra.

    16 Ha manifestat el seu amor a tota la creació,
ha repartit a tota la humanitat la llum i les tenebres.

És impossible fugir del Senyor


    17 No diguis pas: «M’amagaré del Senyor,
i, d’allí dalt, qui ha de pensar en mi?
Entre tanta gent passaré desapercebut.
Què sóc jo enmig de la creació immensa?»

    18 Mira: el cel i el cel del cel,
la terra i l’abisme s’estremeixen quan el Senyor els visita.
Tot l’univers ha estat creat i existeix sols perquè ell ho ha volgut.

    19 Les muntanyes i els fonaments de la terra,
quan ell els mira, tremolen d’esglai.

    20 Però, en tot això, l’home no hi pensa:
qui s’atura a reflexionar sobre els camins del Senyor?

    21 Com la tempesta que arriba de sorpresa,
la major part de les obres del Senyor queden en secret.

    22 «Qui anuncia les obres de justícia que el Senyor fa?
Qui les espera? L’aliança va ser fa tant de temps!
Sols a la fi Déu passarà comptes de tot.»

    23 Això és el que pensa l’home sense seny,
l’home estúpid i esgarriat només pensa bestieses.

Contemplar la glòria de Déu


    24 Fill meu, escolta’m i aprèn el meu saber,
para atenció a les meves paraules.

    25 T’aniré donant amb mesura l’educació justa,
amb exactitud et transmetré el coneixement.

    26 El Senyor, al principi, decidí de crear el món,
el va fer i assignà un lloc a cada una de les seves obres.

    27 Les disposà en ordre per sempre més,
des dels orígens fins al seu futur llunyà.
No han conegut mai la fam ni la fatiga,
ni mai abandonen la seva tasca.

    28 Cap no ha topat amb una altra de veïna
ni mai desobeeixen la paraula del Senyor.

    29 Després el Senyor va mirar cap a la terra
i la va omplir dels seus béns.

    30 Va cobrir la superfície de la terra amb animals de tota mena,
i tots, quan moren, a ella retornen.