Siràcida (Eclesiàstic) - 13

Amistats que enganyen

    1 Qui toca pega s’enllefisca
i qui va amb un orgullós acaba per assemblar-s’hi.

    2 No et carreguis un pes que no pots dur,
no vagis amb gent més forta i més rica que tu.
Seria com ajuntar una olla de fang amb una caldera de ferro:
si topen, l’olla es trencarà.

    3 Un ric comet una injustícia i encara s’irrita,
un pobre és tractat injustament i encara s’excusa.

    4 Si ets útil al ric, t’utilitzarà;
però quan et trobis en necessitat, t’abandonarà.

    5 Si tens béns, viurà de tu
i t’escurarà sense patir-hi.

    6 Si et necessita, t’enredarà
amb somriures i promeses;
et farà compliments i et dirà: «Què puc fer per tu?»

    7 A còpia d’invitar-te als seus banquets t’humiliarà obligant-te a convidar-lo
fins que t’haurà arruïnat dues o tres vegades,
i per acabar es burlarà de tu.
I després, si et veu, passarà de llarg
i mourà el cap en senyal de mofa.

    8 Mira de no deixar-te enredar,
que no quedis humiliat per la teva estupidesa.

    9 Si t’invita un home poderós,
declina la seva invitació,
i t’invitarà amb més insistència.

    10 No t’hi afanyis massa, per tal de no ser rebutjat,
ni te n’allunyis massa, per tal de no ser oblidat.

    11 No pretenguis de parlar-li d’igual a igual
ni et fiïs dels seus llargs discursos:
et parla llargament per posar-te a prova
i ho fa fins i tot quan somriu.

    12 Escamparà els teus secrets sense pietat
i no t’estalviarà maltractaments ni cadenes.

    13 Per això, vigila i estigues ben alerta,
que camines amb la teva ruïna.

    14 Quan sentis això en somnis, desperta’t.
Estima el Senyor tota la teva vida
i invoca’l perquè et salvi.

Les riqueses ()

Els rics i els pobres


    15 Tots els animals estimen els de la seva espècie,
i tot home estima els altres homes.

    16 Tots els animals s’acoblen amb els de la seva espècie,
i també l’home s’uneix amb qui és semblant a ell.

    17 Què tenen en comú el llop i l’anyell,
el pecador i el qui és fidel?

    18 ¿Poden viure en pau la hiena i el gos?
¿Pot haver-hi entesa entre el ric i el pobre?

    19 Els ases salvatges són la caça dels lleons al desert:
així els pobres són la presa dels rics.

    20 L’arrogant sent horror de la vida humil:
així el ric sent horror del pobre.

    21 Quan un ric trontolla, els seus amics el sostenen;
però quan un pobre cau, fins i tot els amics el rebutgen.

    22 Quan un ric ensopega, molts vénen a ajudar-lo,
i si diu bestieses, li donen la raó;
quan un pobre ensopega, encara el renyen,
i si diu coses intel·ligents, no li fan gens de cas.

    23 Quan el ric parla, tots callen,
i posen als núvols les seves paraules;
però quan un pobre parla, tothom diu: «Qui és aquest?»,
i si s’entrebanca, l’empenyen per fer-lo caure.

    24 La riquesa és bona si ve de mans netes,
i dolenta la pobresa quan la pateixen els impius.

    25 El cor de l’home afaiçona l’aspecte de la cara,
sigui en bé, sigui en mal.

    26 Una cara alegre és senyal d’un cor bo,
però trobar un proverbi ben pensat demana molta reflexió.