Saviesa - 14

Un altre exemple: els navegants

    1 També hi ha aquell qui equipa una embarcació, disposat a fer front a les ones encrespades, i comença invocant amb grans crits una fusta més corcada que la nau que el transporta. 2 De fet, és l’afany de guanys allò que ha mogut a armar la nau, i un hàbil mestre d’aixa l’ha construïda. 3 Però la teva providència, oh Pare, n’és el timoner: ets tu qui ha obert un camí en el mar, una ruta segura entre les ones, 4 mostrant així que pots salvar de tot perill, encara que algú s’embarqui sense cap perícia. 5 Tu no vols que siguin estèrils les obres guiades per la teva saviesa. I per això els homes poden confiar la seva vida a un lleny esquifit i travessar sans i estalvis les onades amb una barca.
    6 De fet, al principi, mentre els gegants altius sucumbien, l’esperança del món es refugiava en una barca que, pilotada per la teva mà, deixava als segles futurs una llavor de nova vida. 7 Beneït el lleny que va ser instrument de justícia! 8 Però maleït l’ídol que és obra d’unes mans: l’ídol i el qui l’ha fet! L’un, perquè el fabricava; l’altre, perquè, tot i ser una cosa corruptible, és anomenat «déu». 9 Déu detesta igualment l’impiu i la seva impietat, 10 i castiga l’obra amb el qui l’ha feta. 11 Per això intervindrà destruint els ídols dels pagans, perquè, enmig de les coses que ha creat, els ídols són abominables, un ensopec per als homes, un parany als peus dels insensats.

Origen de la idolatria


    12 La infidelitat a Déu comença amb la idea de fabricar ídols. Aquest invent ha corromput la vida dels homes. 13 Perquè al principi no n’hi havia, d’ídols, ni tampoc existiran eternament. 14 La vanaglòria humana els va introduir en el món i per això els espera una ràpida fi.
    15 Un pare, trasbalsat pel dolor de la mort prematura del seu fill, fa esculpir una estàtua del qui ha estat arravatat abans de temps. I ara tributa honors divins a allò que no era més que un cadàver, i transmet als seus els cultes secrets i els ritus que ha instituït. 16 Amb el temps, aquest costum impiu arrela i adquireix força de llei.
Igualment, els sobirans van decretar el culte a les estàtues.
17 Com que els reis vivien lluny i la gent no els podia honorar personalment, reproduïen la figura del qui era distant i feien una imatge visible del rei que volien honorar. Així, amb tot l’interès, adulaven l’absent com si fos present. 18 D’altra banda, l’ambició dels artistes contribuïa a estendre el culte del rei fins i tot entre els qui no el coneixien. 19 Com que l’artista volia complaure el sobirà, forçava el seu art i el representava més ben plantat que no era. 20 I la gent, embadalida per l’encant d’aquella obra d’art, començaven a adorar com a déu aquell que fins aleshores només havien honorat com a home.
    21 Aquest fou un parany mortal per a la vida dels homes, perquè alguns d’ells, víctimes d’una desgràcia o de la tirania, van atribuir a pedres o a fustes el nom diví, que és incomunicable.

Mals de la idolatria


    22 Després no n’han tingut prou d’anar errats sobre la noció de Déu; vivint submergits en el mar de contradiccions que vénen de la seva ignorància, gosen donar el nom de «pau» a uns mals tan grans. 23 Sacrifiquen infants en ritus d’iniciació, o bé celebren els seus cultes secrets, o bé orgies frenètiques acompanyades de pràctiques extravagants; 24 ja no respecten res, ni la vida ni la puresa del matrimoni. L’un mata l’altre a traïció, o l’ultratja donant-li fills il·legítims. 25 Tot és una barreja de sang i homicidis, furt i engany, corrupció, deslleialtat, desordre, perjuri, 26 confusió de valors, desagraïment, decadència moral, perversions sexuals, desordres en el matrimoni, adulteris i llibertinatge. 27 Efectivament, el culte d’uns ídols abominables és el principi de tots els mals; n’és la causa i també la conseqüència. 28 Els idòlatres tan aviat exulten amb una alegria frenètica com pronuncien oracles mentiders; tan aviat viuen trepitjant els altres com perjuren sense fre. 29 De fet, com que confien en ídols sense vida, ja poden jurar en fals: no cal que temin cap revenja! 30 Però un doble càstig els caurà al damunt: primer, perquè recorrent als ídols s’han fet una idea falsa de Déu; després, perquè han perjurat amb mala fe, menyspreant la santedat divina. 31 En canvi, els ídols invocats amb jurament no tenen poder per a castigar ningú. És el càstig reservat als qui pequen, allò que sempre acaba atrapant els culpables.