Segon llibre dels Macabeus - 5

Segona campanya d’Antíoc IV contra Egipte

    1 En aquella mateixa època, Antíoc preparava la seva segona expedició contra Egipte. 2 Mentrestant, gairebé durant quaranta dies, hi hagué aparicions per tota la ciutat de Jerusalem: corrien pels aires cavallers amb mantells brodats d’or, gent armada formada en cohorts, 3 espases desembeinades, esquadrons de cavalleria en ordre de batalla, atacs i envestides dels uns contra els altres, escuts que entrexocaven, munió de llances, trets de projectils, arreus esclatants d’or i cuirasses de tota mena. 4 Per això tothom pregava perquè aquestes aparicions fossin de bon averany.

Jàson ataca Jerusalem


    5 Llavors es va escampar la falsa nova de la mort d’Antíoc. Jàson va reunir més de mil homes i atacà per sorpresa Jerusalem. Rebutjats de la muralla els defensors i ocupada finalment la ciutat, Menelau es va refugiar a la ciutadella. 6 Jàson degollà sense miraments els seus propis conciutadans, sense adonar-se que un èxit sobre els connacionals era el més gran dels fracassos; es pensava que triomfava sobre enemics, no sobre compatriotes. 7 Però, així i tot, no aconseguí d’emparar-se del poder. La seva traïció va acabar ignominiosament, ja que hagué de tornar altra vegada a l’exili en territori d’Amman. 8 La seva conducta criminal tingué una fi desastrosa. Empresonat primer per Aretes, sobirà dels àrabs, hagué de fugir després de ciutat en ciutat. Perseguit per tothom, detestat com a renegat de les lleis del seu poble i odiat com a botxí de la pàtria i dels seus conciutadans, arribà fracassat a Egipte. 9 Aquest home, que n’havia estranyat tants de la seva pàtria, hagué de morir en terra estranya, a Esparta, fins on havia navegat amb l’esperança de trobar-hi refugi en virtut de l’origen comú de jueus i espartans. 10 Ell que n’havia deixat tants sense sepultura, no fou plorat per ningú, ni va tenir funerals de cap mena, ni tingué un lloc en el sepulcre dels seus pares.

Antíoc IV saqueja el temple de Jerusalem


    11 Quan el rei Antíoc tingué coneixença d’aquests esdeveniments, va arribar a la conclusió que tot Judea s’havia revoltat contra ell. Per això, rabiós com una fera, deixà Egipte i s’apoderà de Jerusalem per la força de les armes. 12 Després ordenà als seus soldats que matessin sense miraments tothom que trobessin i que degollessin els qui s’havien refugiat a les cases. 13 Així van assassinar joves i vells, van exterminar mares i fills, van degollar noies i criatures. 14 Només en aquells tres dies la ciutat perdé vuitanta mil habitants: quaranta mil foren assassinats i altres tants venuts com a esclaus. 15 I, no content amb tot això, Antíoc va tenir la gosadia d’entrar al temple més sant de tota la terra. Va entrar-hi conduït per Menelau, l’home que havia traït les lleis santes i la pàtria. 16 Antíoc va agafar amb les seves mans impures els objectes sagrats; amb les seves mans sacrílegues s’endugué les ofrenes que altres reis havien presentat per donar més glòria i honor a aquell lloc sant.
    17 L’orgull d’Antíoc es va inflamar, però el rei no s’adonava que, si el Senyor semblava desentendre’s del seu temple, era per poc temps, irritat com estava pels pecats dels habitants de Jerusalem. 18 I si aquests no haguessin anat tan enllà amb els seus molts pecats, Antíoc hauria hagut de renunciar a la seva gosadia, fuetejat només d’entrar al temple, com Heliodor, aquell que Seleuc havia enviat a inspeccionar el tresor. 19 Però el Senyor no havia escollit el seu poble per amor del temple, sinó el temple per amor del seu poble. 20 Per això, el temple sant, que havia participat de les desgràcies del poble, participaria més endavant dels beneficis que aquest havia de rebre. En el seu enuig, el Déu totpoderós havia abandonat el temple, però ara que el Senyor sobirà s’ha reconciliat amb el seu poble, el temple ha estat restaurat en tota la seva glòria.

Noves matances a Jerusalem


    21 Antíoc es va endur del temple trenta-nou mil quilos de plata i se’n va anar ràpidament a Antioquia. Inflamat d’orgull i de supèrbia, s’afigurava que havia fet navegable la terra ferma i obert camins pel mar. 22 Darrere d’ell va deixar delegats per vexar el poble jueu. A Jerusalem hi posà Filip, natural de Frígia, d’un caràcter més brutal encara que el qui l’havia nomenat. 23 A Garizim hi deixà Andrònic. I, a més d’aquests, hi havia Menelau, que avantatjava en molt els altres per l’hostilitat que demostrava envers els seus conciutadans jueus. 24 A Jerusalem hi envià també Apol·loni, cap dels mercenaris de Mísia, amb un exèrcit de vint-i-dos mil soldats; tenia ordres de degollar tots els homes adults i vendre les dones i els infants. 25 Apol·loni, doncs, es presentà a Jerusalem aparentant ser un home de pau i es va esperar fins al dia sagrat del dissabte. Aprofitant que els jueus no treballaven, va ordenar als seus homes que s’armessin per passar revista. 26 Però de sobte va fer degollar tota la gent que havia sortit a veure la parada militar. Després va irrompre per tota la ciutat amb els seus soldats i va fer-hi una gran matança.

Judes Macabeu es retira a la muntanya


    27 Però Judes, anomenat també Macabeu, es va retirar amb nou homes més a les muntanyes, on ell i els seus companys vivien com si fossin animals salvatges. Per no quedar impurs amb cap aliment, menjaven només plantes.