Primer llibre dels Macabeus - 14

Demetri II, presoner a Pèrsia

    1 L’any cent setanta-dos, el rei Demetri va mobilitzar les seves forces i marxà a Mèdia a buscar ajuda per a la guerra contra Trifó. 2 Àrsaces, rei de Pèrsia i de Mèdia, assabentat que Demetri havia envaït el seu territori, envià un dels seus generals amb l’ordre d’agafar-lo viu. 3 El general ho féu així, derrotà l’exèrcit de Demetri, capturà el rei i el dugué a Àrsaces, que el va ficar a la presó.

Elogi de Simó


    4 Mentre Simó va viure, el país de Judà gaudí de pau. Simó va promoure el benestar del seu poble, i el poble veié sempre amb bons ulls l’autoritat i la glòria de Simó.
    5 Va afegir a la seva fama la conquesta del port de Jafa,
obrint així una sortida cap a les illes gregues.

    6 Eixamplà les fronteres de la seva nació
i governà el país amb fermesa.

    7 Repatrià gran nombre de captius
i s’apoderà de Guèzer, de Betsur
i de la ciutadella de Jerusalem,
i en tragué allò que la feia impura.
Ningú no gosava plantar-li cara.

    8 Cadascú conreava en pau els seus camps;
la terra donava les seves collites,
i els arbres de la plana, els seus fruits.

    9 Els ancians seien a les places
i només parlaven de prosperitat,
mentre els joves lluïen esplèndids uniformes militars.

    10 Simó abastà d’aliments les ciutats,
proveint-les de mitjans de defensa.
La seva fama gloriosa
arribà fins a l’extrem de la terra.

    11 Restaurà la pau en el país,
fou immensa la joia d’Israel.

    12 Tothom podia seure sota la seva parra
i sota la seva figuera, sense por de ningú.

    13 Desaparegueren del país els invasors;
en els seus dies, els reis foren destrossats.

    14 Va protegir la gent humil.
Va observar la Llei,
expulsà els infidels i els malvats.

    15 Tornà al temple la seva glòria,
l’enriquí amb vasos sagrats.

Carta dels espartans a Simó


    16 La nova de la mort de Jonatan fou molt sentida tant a Roma com a Esparta. 17 Però aviat van rebre la notícia que el seu germà Simó l’havia succeït en el càrrec de gran sacerdot i que ara dominava el país i les seves ciutats. 18 Llavors li van enviar un missatge gravat en tauletes de bronze per renovar amb ell el tractat d’amistat i aliança que ja havien fet amb els seus germans Judes i Jonatan. 19 El document fou llegit davant l’assemblea del poble, a Jerusalem. 20 Aquesta és la còpia de la carta que van enviar els espartans:
«Els magistrats i la ciutat d’Esparta saluden els seus germans Simó, el gran sacerdot, els ancians, els sacerdots i tot el poble jueu.
21 Els ambaixadors que heu tramès al nostre poble ens han informat de la bona fama i del respecte que us heu guanyat. Ens ha alegrat molt la seva visita 22 i hem transcrit les seves propostes en el registre oficial del nostre poble, en aquests termes: “Numeni, fill d’Antíoc, i Antípatre, fill de Jàson, han vingut en qualitat d’ambaixadors dels jueus per renovar l’amistat amb nosaltres. 23 El poble ha decidit d’acollir-los amb tots els honors i dipositar còpia dels seus discursos als arxius públics. Així el poble d’Esparta els tindrà sempre presents. Se n’ha fet una còpia per al gran sacerdot Simó.”»
    24 Després d’això, Simó envià Numeni a Roma amb un enorme escut d’or, per a confirmar l’aliança amb els romans. L’escut tenia un valor equivalent a uns quatre-cents quilos de plata.

Decret de l’assemblea en honor de Simó


    25 Quan els jueus van conèixer aquests fets, es deien:
—Com podríem expressar el nostre agraïment a Simó i als seus fills?
26 Ell, els seus germans i tota la casa del seu pare s’han mantingut ferms combatent contra els enemics d’Israel i obligant-los a retirar-se. Ens han donat la llibertat.
Llavors van fer gravar una inscripció en tauletes de bronze i la van fixar en unes esteles a la muntanya de Sió.
27 Aquesta n’és la còpia:
«El dia divuit del mes d’elul de l’any cent setanta-dos, que correspon al tercer any del gran sacerdot Simó, a l’atri del temple,
28 en la gran assemblea general dels sacerdots, del poble, de les autoritats de la nació i dels ancians del país, hem estat informats del que segueix: 29 En tantes guerres que ha patit aquest país, Simó, fill de Mataties i descendent dels fills de Joiarib, i els seus germans, han arriscat la vida i han plantat cara als enemics de la nació per defensar el seu temple i la Llei de Moisès. Així han omplert de glòria aquesta nació. 30 Jonatan la va redreçar i en fou el gran sacerdot, fins que anà a reunir-se amb els seus. 31 Llavors els enemics d’Israel volien envair el país per devastar-lo i saquejar el temple. 32 Però Simó es va aixecar per combatre a favor del seu país, esmerçant bona part del seu patrimoni per armar l’exèrcit de la nació i pagar-li la soldada. 33 Fortificà les ciutats de Judea i també Betsur, a la frontera del país, on l’enemic tenia abans un magatzem d’armes, i va apostar-hi una guarnició de jueus. 34 Fortificà també Jafa, a la costa, i Guèzer, vora la regió d’Asdod, ciutat que els enemics havien ocupat. Va assentar-hi jueus, proveint-los de tot el necessari per a viure. 35 El poble ha vist la fidelitat de Simó i el seu afany per fer gloriosa la seva nació, i l’ha nomenat cap i gran sacerdot en reconeixement de tot el que ha dut a terme, en reconeixement de la seva justícia i de la seva lleialtat mantingudes envers la nació. Ell ha procurat per tots els mitjans la grandesa del seu poble. 36 En el seu temps ha eradicat feliçment els pagans del país, i en especial els qui ocupaven la ciutat de David, a Jerusalem. S’hi havien fet una ciutadella des d’on sortien a profanar els voltants del temple i atemptaven greument contra la seva santedat. 37 Simó hi ha instal·lat soldats jueus i l’ha fortificada per assegurar la defensa del país i de la ciutat. També ha sobrealçat les muralles de Jerusalem.
    38 »Per tot això, el rei Demetri l’ha confirmat en el càrrec de gran sacerdot, 39 l’ha comptat entre els seus amics i li ha concedit grans honors. 40 El rei sabia, en efecte, que els romans tractaven els jueus com a amics, aliats i germans i que havien acollit amb tots els honors els ambaixadors de Simó. 41 Sabia també que els jueus i els seus sacerdots havien acceptat Simó i els seus descendents com a caps seus i grans sacerdots fins que no sorgís un profeta digne de fe. 42 Sabia que l’havien acceptat com el seu general, amb la missió de vetllar pel santuari i de nomenar els responsables de les obres públiques, del govern del país, de l’armament i de les fortaleses. 43 Simó, doncs, vetllarà pel santuari. Tothom l’obeirà. Tots els documents oficials del país seran escrits en el seu nom. Anirà vestit de porpra i durà insígnies d’or.
    44 »Ningú del poble ni cap dels sacerdots no tindrà dret a contravenir cap disposició d’aquestes, ni a contradir les ordres de Simó, ni a convocar cap assemblea al país sense la seva autorització, ni a dur vestits de porpra, ni a portar una fíbula d’or. 45 El qui contravingui aquestes disposicions o s’hi oposi, haurà d’atenir-se a les conseqüències. 46 Tot el poble decideix d’atorgar a Simó el dret d’actuar segons aquestes prerrogatives. 47 Simó accepta i consent de ser gran sacerdot, de ser general i cap dels jueus i dels seus sacerdots i d’estar al davant de tot el poble.»
    48 Els jueus decidiren gravar aquesta inscripció en tauletes de bronze i col·locar-les al recinte del temple en un lloc ben visible, 49 i dipositar-ne còpies a la sala del tresor, a disposició de Simó i dels seus fills.