Primer llibre dels Macabeus - 12

Aliança de Jonatan amb Roma i Esparta

    1 Veient Jonatan que les circumstàncies li eren favorables, escollí uns quants homes i els envià a Roma per confirmar i renovar l’aliança amb els romans. 2 També envià cartes en aquest mateix sentit a Esparta i a altres indrets. 3 Arribats a Roma, els ambaixadors es presentaren al Senat i digueren:
—El gran sacerdot Jonatan i la nació dels jueus ens envien per renovar l’antic tractat d’amistat i aliança que us uneix amb ells.

    4 Els romans van donar-los cartes adreçades a les autoritats de les regions que havien de travessar perquè els asseguressin el viatge de retorn a Judà.
    5 Aquesta és la còpia de la carta que Jonatan va escriure als espartans:
    6 «El gran sacerdot Jonatan, el consell de la nació, els sacerdots i tot el poble jueu saluden els seus germans, els espartans. 7 Ja fa temps, el vostre rei Arios va enviar una carta al nostre gran sacerdot Onies, on deia que us consideràveu germans nostres. Ho prova la còpia que us adjuntem. 8 Onies va acollir amb tots els honors el vostre ambaixador i va acceptar la carta on es parlava clarament d’aliança i amistat. 9 I si bé nosaltres, que ens sentim encoratjats pels nostres llibres sants, no necessitem aquestes aliances, 10 amb aquest missatge intentem de renovar els lligams d’amistat i germanor amb vosaltres. En efecte, no voldríem que ens arribéssiu a considerar uns estrangers, ja que han passat molts anys d’ençà que ens vau enviar aquella carta. 11 Nosaltres, però, no hem deixat de tenir-vos sempre presents en els sacrificis que oferim i en les pregàries que fem en ocasió de les festes i dels altres dies assenyalats, ja que és just i necessari recordar-se dels germans, 12 i ens hem d’alegrar de la vostra fama gloriosa. 13 Quant a nosaltres, ens hem vist encerclats de grans calamitats i de nombroses guerres, i ens han atacat els reis del voltant nostre. 14 Però ens hem estimat més de no implicar, en aquestes guerres, ni a vosaltres ni els altres aliats i amics nostres. 15 En efecte, comptem amb l’ajut de Déu per a socórrer-nos. Ell ens ha alliberat dels nostres enemics i els ha humiliat. 16 Així, doncs, hem escollit Numeni, fill d’Antíoc, i Antípatre, fill de Jàson, i els hem enviat als romans per renovar l’antic tractat d’amistat i aliança que ens unia amb ells. 17 I els hem encarregat també que passin a saludar-vos i us facin a mans la nostra carta que proposa de renovar la nostra germanor. 18 Vulgueu, doncs, donar una resposta al que us proposem.»
    19 Vet aquí la còpia de la carta que havia estat enviada a Onies:
    20 «Arios, rei d’Esparta, saluda el gran sacerdot Onies. 21 En un document sobre els espartans i els jueus s’ha descobert que són germans i que són descendents d’Abraham. 22 Ara que ho sabem, faríeu bé d’escriure’ns sobre la vostra situació. 23 De part nostra us escrivim això: Considereu com a vostres els nostres béns i el nostre bestiar, i nosaltres considerarem els vostres com si fossin nostres. Ordenem als nostres ambaixadors que us ho comuniquin en aquests mateixos termes.»

Demetri II és vençut per Jonatan


    24 Jonatan va saber que els generals de Demetri havien tornat per combatre contra ell amb un exèrcit encara més nombrós que abans. 25 Immediatament se n’anà de Jerusalem per sortir-los al pas a la regió d’Hamat, ja que no volia deixar-los cap possibilitat d’entrar en el seu territori. 26 Va enviar al campament dels enemics uns espies, que tornaren amb la informació que es preparaven per a sorprendre els jueus de nit. 27 Quan s’hagué post el sol, Jonatan ordenà als seus que estiguessin alerta tota la nit, amb les armes a punt per a entrar en combat. Va destacar també sentinelles tot al voltant del campament. 28 Quan els enemics es van adonar que Jonatan i els seus estaven preparats per a combatre, es van espantar i, amb el pànic que els atenallava, van encendre fogueres en el seu propi campament. 29 Jonatan i els seus, com que veien aquells focs encesos, no van comprendre què passava fins a la matinada. 30 Llavors Jonatan emprengué la persecució dels fugitius, però no els pogué atrapar, ja que havien travessat el riu Elèuter.
    31 Llavors Jonatan es girà contra els àrabs anomenats zabadeus, els derrotà i saquejà el seu territori. 32 Després va aixecar el campament i anà a Damasc bo i recorrent tota la regió. 33 Simó, per la seva banda, emprengué la marxa i avançà fins a Ascaló i les fortaleses veïnes. Es desvià cap a Jafa, la va conquerir 34 i va deixar-hi una guarnició per a defensar-la, perquè l’havien informat que els habitants volien donar la fortalesa als partidaris de Demetri.

Jonatan fortifica Jerusalem


    35 Quan va tornar a Jerusalem, Jonatan convocà els ancians del poble i va decidir amb ells de construir fortaleses a Judea, 36 alçar les muralles de Jerusalem i bastir un gran mur entre la ciutadella i la ciutat per mantenir la ciutadella separada de la ciutat i aïllada, de manera que els enemics no poguessin comprar ni vendre res. 37 Així, doncs, els habitants de Jerusalem es posaren a reconstruir la ciutat. Calia refer la part ensorrada de la muralla que dóna al torrent del costat d’orient i restaurar el barri anomenat Cafenata. 38 Simó va reconstruir Hadid a la Xefelà. La va fortificar i la proveí de portes i forrellats.

Jonatan cau en mans de Trifó


    39 Trifó aspirava a cenyir-se la corona de l’Àsia, després d’eliminar el rei Antíoc. 40 Però, preveient l’oposició i la guerra oberta de Jonatan, cercava la manera d’agafar-lo i matar-lo. I així emprengué la marxa cap a Bet-Xean. 41 A Bet-Xean va sortir-li al pas Jonatan amb quaranta mil homes, tots bons guerrers. 42 Quan Trifó el va veure amb aquell exèrcit tan nombrós, no gosà emprendre cap acció contra ell. 43 Ben al contrari, el va rebre amb tots els honors i l’omplí d’obsequis, el va presentar als seus amics i els ordenà, a ells i a tots els seus soldats, que l’obeïssin com a ell mateix. 44 Després va dir a Jonatan:
—Si no estem pas en guerra, per què has carregat tantes fatigues sobre tota aquesta gent?
45 Fes-los tornar a casa seva, tria’t uns quants homes com a escorta i acompanya’m a Ptolemaida. Et vull donar aquesta ciutat i les altres fortaleses, amb les tropes restants i tots els funcionaris que hi ha. Si he vingut, és justament per això. Després me’n tornaré.
    46 Jonatan, fiant-se de Trifó, va fer tal com ell li deia i llicencià les seves tropes, que se’n tornaren al país de Judà. 47 Es va quedar només amb tres mil homes: dos mil els deixà a Galilea, i els altres mil se’ls endugué amb ell. 48 Però, tan bon punt entraren a Ptolemaida, els habitants de la ciutat van tancar les portes, agafaren Jonatan i van passar a tall d’espasa tots els qui havien entrat amb ell.
    49 Llavors Trifó envià tropes d’infanteria i de cavalleria a Galilea i a la Plana Gran per exterminar tots els partidaris de Jonatan. 50 Però aquests, assabentats que Jonatan havia estat capturat i que tant ell com els qui l’acompanyaven estaven perduts, es van animar mútuament i van situar-se en formació tancada, preparats per a avançar i combatre. 51 Els perseguidors, veient els jueus disposats a lluitar fins a morir, es van retirar. 52 I així pogueren arribar tots al país de Judà sans i estalvis, però molt alarmats. Van plorar Jonatan i els qui l’acompanyaven, i també tot Israel va fer un gran dol per ells. 53 Llavors totes les nacions veïnes miraven de destruir els jueus. Es deien: «No tenen ningú que els guiï ni ningú que els socorri. Ara és l’hora d’atacar-los i d’esborrar el seu nom de la faç de la terra.»

Simó (13-16)

Simó, successor de Jonatan