Primer llibre dels Macabeus - 9

Mort de Judes en la batalla de Birzait

    1 Assabentat Demetri que Nicànor i el seu exèrcit havien sucumbit en la batalla, envià una altra vegada Bàquides i Àlcim a Judà amb les seves millors tropes. 2 Les tropes van seguir el camí de Galilea i assetjaren Mesalot, a la regió d’Arbela. Se’n van apoderar i van matar-hi molta gent. 3 El primer mes de l’any cent cinquanta-dos, acamparen davant de Jerusalem. 4 Després van emprendre la marxa cap a Birzait amb vint mil soldats d’infanteria i dos mil genets. 5 Judes havia instal·lat el campament a Elasà, i amb ell hi havia tres mil homes, tots bons guerrers. 6 Però quan veieren aquelles forces tan nombroses, els de Judes van agafar tanta por que la major part va desertar i només van quedar amb ell vuit-cents homes. 7 Judes s’adonà que se li havia fos l’exèrcit just al moment de començar la batalla, i es va desanimar perquè ja no tenia temps de reagrupar els seus homes. 8 Tot i estar descoratjat, Judes va dir als qui li quedaven:
—Drets i amunt contra l’enemic! Potser encara podrem atacar-lo.

    9 Però ells l’en volien dissuadir, dient:
—De moment, l’únic que podem fer és salvar la vida. Més endavant tornarem amb els nostres germans i combatrem contra ells. Ara som massa pocs.

    10 Judes els replicà:
—Fugir davant l’enemic? Jo no faré mai una cosa així. Si ens ha arribat l’hora, morim com uns valents pels nostres germans. No taquem la nostra glòria!

    11 L’exèrcit enemic va sortir del campament i va prendre posicions davant els jueus. La cavalleria era repartida en dos cossos. Els foners i els arquers marxaven davant l’exèrcit amb els més valents a primera línia. 12 Bàquides era a l’ala dreta. Les falanges d’infanteria avançaren pels dos costats al so de les trompetes. També els de Judes van tocar les seves trompetes. 13 La terra tremolava del retruny dels dos exèrcits. La batalla durà des de la matinada fins al vespre. 14 Judes s’adonà que Bàquides i el fort del seu exèrcit eren a l’ala dreta. Llavors ell amb els homes més decidits, apinyats al seu voltant, 15 van esbotzar l’ala dreta i van perseguir l’enemic fins a la serra d’Azara. 16 Els qui eren a l’ala esquerra, veient esbotzada l’ala dreta, van anar a l’encalç de Judes i dels seus pel darrere. 17 La lluita fou aferrissada i va haver-hi moltes baixes d’un costat i de l’altre. 18 També Judes va caure, i els altres van fugir. 19 Jonatan i Simó s’endugueren el cadàver del seu germà i l’enterraren a Modín, al sepulcre dels seus pares. 20 Israel el va plorar i va fer un gran dol per ell. Durant molts dies entonaren complantes:
    21 «Com és que ha caigut l’heroi,
el qui salvava Israel?»

    22 Totes les altres empreses, batalles i gestes que Judes va dur a terme i els seus altres títols de glòria són massa nombrosos per a poder-los escriure.

Jonatan ()

Jonatan, successor de Judes


    23 A la mort de Judes, els israelites infidels tornaren a aparèixer per tot el país i la gent malvada aixecà el cap. 24 Aquells dies hi hagué una fam terrible i tot el poble va fer costat als infidels. 25 Bàquides, per la seva banda, va escollir homes impius i els confià el govern del país. 26 Aquests començaren a descobrir els partidaris de Judes i els sotmetien a interrogatoris. Després els portaven a Bàquides, que els castigava i escarnia. 27 Des que es van acabar els profetes, no s’havia vist a Israel una persecució tan gran com aquella. 28 Llavors es van reunir tots els partidaris de Judes i digueren a Jonatan:
    29 —D’ençà que ha mort el teu germà Judes, no hi ha ningú com ell per a combatre contra els enemics, contra Bàquides i els qui són hostils a la nostra nació. 30 Per això avui t’escollim com a successor seu. Tu seràs el nostre capdavanter i el nostre guia en les batalles que haurem de lliurar.
    31 I en aquell mateix moment Jonatan acceptà el comandament com a successor del seu germà Judes.

Primeres escaramusses de Jonatan


    32 Quan Bàquides va ser informat de tot això, buscava la manera d’assassinar Jonatan. 33 Però quan Jonatan, el seu germà Simó i tots els seus partidaris van saber-ho, fugiren al desert de Tecoa i van acampar vora la cisterna d’Asfar. 34 Bàquides en tingué notícia en dissabte i es dirigí amb tot el seu exèrcit cap a l’altra banda del Jordà.
    35 Jonatan envià el seu germà Joan, que comandava els qui no combatien, a demanar als seus amics els nabateus que els guardessin el bagatge, que era força considerable. 36 Però els jambrites que vivien a Medebà es van apoderar, en una ràtzia, de Joan i del bagatge que duia i es van escapar amb el botí. 37 Passat un cert temps, Jonatan i el seu germà Simó van saber que els jambrites havien de celebrar unes noces de gran categoria; la núvia, filla d’un dels principals de Canaan, havia de ser acompanyada des de Nadabat amb una gran comitiva. 38 Tenien molt present que els jambrites de Medebà havien assassinat el seu germà Joan i per això van pujar a amagar-se en un replec de la muntanya. 39 Tot aguaitant, van veure una comitiva sorollosa seguida de tot el bagatge, i el nuvi que avançava en direcció a l’altra comitiva amb els seus amics i germans, al so de tambors i de músiques. Anaven ben armats. 40 Jonatan i els seus van sortir de l’amagatall, es van llançar al seu damunt i feren una matança. Molts de la comitiva van caure ferits de mort i els altres van fugir a la muntanya. Els jueus s’apoderaren de tot el que duien. 41 Així les noces es van convertir en dol i les músiques es tornaren complantes. 42 D’aquesta manera Jonatan i Simó van venjar complidament la sang del seu germà. Després se’n tornaren als aiguamolls del Jordà.

Combat a la vora del Jordà


    43 Bàquides se’n va assabentar i es dirigí en dissabte cap a les ribes del Jordà amb un exèrcit poderós. 44 Llavors Jonatan va dir als seus:
—Amunt! Lluitem per la nostra vida. Mai fins ara no ens havíem trobat en una situació com aquesta.
45 Davant nostre tenim l’enemic. Darrere, l’aigua del Jordà. I a banda i banda, aiguamolls i boscúria. La retirada és impossible. 46 Ara, doncs, clameu a Déu perquè ens alliberi dels nostres enemics.
    47 La batalla començà i, quan Jonatan ja estenia el braç per matar Bàquides, aquest es féu enrere i esquivà el cop. 48 Llavors Jonatan i els seus es van llançar dintre el Jordà i van travessar-lo. Però l’enemic no passà el riu ni els perseguí. 49 Aquell dia Bàquides va sofrir unes mil baixes.

Bàquides fortifica les ciutats de Judea


    50 De retorn a Jerusalem, Bàquides començà a fortificar algunes ciutats de Judea, dotant-les d’altes muralles i de portes que es poguessin barrar. Aquestes són les fortaleses de Jericó, Emmaús, Bethoron, Betel, Timnà, Faraton i Tefon. 51 Bàquides va apostar-hi guarnicions per a hostilitzar Israel. 52 Fortificà també Betsur, Guèzer i la ciutadella de Jerusalem i les proveí de tropes i de queviures de reserva. 53 Va prendre com a ostatges els fills dels principals del país i els empresonà a la ciutadella de Jerusalem.

Mort d’Àlcim


    54 El mes segon de l’any cent cinquanta-tres, Àlcim ordenà d’enderrocar el mur del pati interior del temple, destruint així l’obra dels profetes. Just quan començava l’enderroc, 55 Àlcim va sofrir un atac i els treballs es van interrompre. La paràlisi li impedia fins d’obrir la boca. Impossibilitat de parlar, no pogué ni tan sols dictar testament. 56 Aquells mateixos dies va morir, enmig de terribles sofriments. 57 Quan Bàquides va saber que Àlcim havia mort, se’n tornà cap al rei Demetri. El país de Judà va gaudir de pau durant dos anys.

Fracàs de Bàquides


    58 Tots els jueus infidels es van reunir en consell i es digueren:
—Ara que Jonatan i els seus partidaris viuen tranquils i refiats, fem venir Bàquides i que els agafi tots en una sola nit.

    59 I anaren a trobar Bàquides per consultar-li aquest pla. 60 Ell emprengué la marxa amb un nombrós exèrcit i encarregà secretament per carta a tots els seus aliats de Judea que agafessin Jonatan i els seus. Però, com que el pla fou descobert, l’operació va fracassar. 61 Al contrari, els de Jonatan van agafar uns cinquanta homes del país, que havien dirigit aquell complot, i els van executar. 62 Després Jonatan i Simó, amb els seus partidaris, van retirar-se a Betbasí, al desert, van reconstruir-ne les ruïnes i la van fortificar. 63 Davant aquestes notícies, Bàquides va concentrar tots els seus efectius i convocà també els seus partidaris de Judea. 64 En arribar a Betbasí, hi va posar setge i la va atacar durant molts dies fent servir màquines de guerra.
    65 Jonatan deixà el seu germà Simó encarregat de la ciutat i amb un escamot va efectuar una ràtzia pel país. 66 Derrotà Odomerà amb el seu clan i la tribu de Fasiron en el seu campament mateix. Però, després de la derrota, van pujar contra Bàquides fent costat a les tropes de Jonatan. 67 Llavors Simó i els seus van fer una sortida i calaren foc a les màquines de guerra. 68 Van atacar Bàquides i el destrossaren completament. Bàquides va quedar profundament afectat pel fracàs dels seus plans. 69 Enfurismat contra els jueus infidels que li havien aconsellat aquella expedició, en va fer matar molts, i decidí de tornar-se’n al seu país.
    70 En saber-ho, Jonatan li va enviar ambaixadors per concloure un tractat de pau amb ell i per negociar la devolució de presoners. 71 Bàquides acceptà les propostes de Jonatan. Li va jurar que, mentre visqués, no buscaria mai més de fer-li mal, 72 i li va restituir els presoners que havia fet abans al país de Judà. Bàquides se’n tornà al seu país i no va tornar mai més al territori jueu.
    73 Així va acabar la guerra a Israel. Jonatan s’instal·là a Micmàs. Allí es posà a governar el poble i a fer desaparèixer els impius d’enmig d’Israel.